Perspectives per a la ramaderia del Pirineu català. Anàlisi multidimensional dels seus condicionats a partir de l'exemple de la Vall Fosca (Pallars Jussà)

Autor: Barrachina Jiménez, Maria
Jazyk: katalánština
Rok vydání: 2011
Předmět:
Zdroj: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa).
Druh dokumentu: Doctoral Thesis
Popis: Malgrat la terciarització de les economies pirinenques, la ramaderia de muntanya conserva encara una presència significativa a les comarques del Pirineu català. El seu paper, però, ha canviat considerablement al llarg de l'últim segle, passant de constituir un dels pilars de l'economia i societat de muntanya a esdevenir una activitat minoritària i en regressió. Aquesta tesi parteix de la premissa que la activitat ramadera continua sent una activitat necessària en àrees de muntanya, tal i com es desprèn del caràcter multifuncional amb què s'identifica: diversificació econòmica, creació i preservació d'un paisatge considerat de qualitat, conservació de la biodiversitat, manteniment de la població rural, construcció identitària, etc. A partir d'una aproximació interdisciplinar, que combina metodologies qualitatives i quantitatives, i que converteix en objecte d'estudi tant el medi físic com el medi social, la tesi s'aproxima a l'estat actual de la ramaderia al Pirineu, identificant i analitzant els elements que supediten l'activitat en l'actualitat, així com aquells aspectes a potenciar per tal d'assegurar la seva continuïtat. L'estudi es situa en un context determinat, el de la Vall Fosca (municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà). Després de contextualitzar l'objecte d'estudi, situant-lo en l'escenari que resulta dels canvis experimentats per les àrees del Pirineu durant el darrer segle, es presenta l'àrea d'estudi en què es desenvolupa la tesi, la Vall Fosca, i les seves peculiaritats, referides tant al medi físic com al medi social. Es descriuen, a continuació, les característiques que defineixen als sistemes ramaders del Pirineu, els elements principals que històricament han assegurat la seva reproducció, i la seva evolució al llarg de les últimes dècades. S'exposa, a la mateixa secció del document, el paper que han exercit les polítiques agràries en la configuració dels sistemes ramaders de muntanya actuals, encapçalades per la Política Agrària Comuna. A partir d'aquest punt la tesi es centra en el cas concret i particular de la Vall Fosca. La consulta de fonts bibliogràfiques, fonts històriques i fonts orals permet reconstruir els processos de transformació de la ramaderia a la vall. A partir de la realització d'entrevistes qualitatives a un conjunt de ramaders i ramaderes, s'estudia la situació general de les explotacions actives. S'identifiquen així dinàmiques comunes i estratègies particulars, i es detecten els principals problemes i oportunitats. S'analitza el pes de factors com ara el caràcter familiar de les explotacions, la irrupció de l'orientació ecològica, la relació amb l'Administració o l'associacionisme /cooperativisme. Es mostra que la viabilitat de les explotacions actuals depèn en gran mesura de tres elements principals: la integració vertical de les activitats, els complements de renda i l'autoexplotació personal i familiar. Aquesta integració vertical de l'activitat és possible, en part, gràcies a l'aprofitament de prats i pastures, els quals permeten que les explotacions puguin autoabastir-se de recursos alimentaris. Les fluctuacions en la producció d'herba poden arribar a tenir un impacte important sobre l'economia de les explotacions. S'analitza doncs la possibilitat d'utilitzar la informació proporcionada per la teledetecció en el seguiment de recursos ramaders. D'aquesta forma, i a partir d'una sèrie d'imatges Landsat-5 TM i de la recollida de dades de camp durant dues campanyes estivals el 2008 i 2009, s'estudia l'aplicació de dos models diferents per la quantificació de biomassa herbàcia. El primer consisteix en un model estadístic, basat en la capacitat d'una sèrie d'índexs de vegetació i humitat per explicar la producció de biomassa aèria herbàcia a partir d'un model de regressió múltiple. El segon és un model físic basat en l'equació de Monteith (1972), segons la qual la producció de biomassa aèria herbàcia seria funció de la radiació fotosintèticament activa (PAR) absorbida per la planta i de l'eficiència en la conversió de la radiació (factor LUE). Els models analitzats han obtingut resultats especialment bons en les campanyes de camp realitzada de forma prèvia al primer i segon dall duts a terme pels ramaders, com a part del calendari estival de gestió. S'evidencia l'alta variabilitat del fenomen estudiat, tant interanual com dins d'uns mateix cicle vegetatiu. Les conclusions de la tesi, referents a la durabilitat dels sistemes ramaders del Pirineu, s'estructuren en base a tres dimensions: social, econòmica i ecològica. La reproducció social es trobaria en últim terme determinada per la capacitat de l'activitat de generar benestar i qualitat de vida. La intensificació que ha experimentat la ramaderia de muntanya durant els últims anys i la sobrecàrrega de feina que implica, anirien en la direcció oposada. També hi juguen en contra la valoració negativa de l'activitat, tant des de dins com des de fora d'ella. Igualment important és la qualitat del teixit social que es desplega sobre el territori, l'existència de xarxes de col·laboració i cooperació a les que encara es recorre massa tímidament. La propera reforma de la PAC, prevista pel període 2013-2020, cobra vital importància en referència a la dimensió econòmica, podent significar una eventual reducció de les subvencions percebudes. Per la seva banda, les estratègies de valorització del producte i de generació de valor afegit in situ ensopeguen amb massa obstacles, tal i com passa en el cas de la producció ecològica. A la tercera dimensió, l'ecològica, correspon la renovació dels recursos naturals que la ramaderia de muntanya explota: prats i pastures. Aquests no constitueixen només el recurs ramader bàsic, sinó que són a la vegada producte de la pròpia ramaderia. La seva conservació implica, a més d'una gestió correcta i eficient, garantir l'accés a la terra, evitant els processos d'abandonament.
Despite predominance of tertiary sector in Pyrenean economies, mountain stockbreeding still represents an important activity in Catalan Pyrenees. Nevertheless, its role has changed significantly in the course of the last century: it has turned from being a basic pillar in mountain economy and society to a minority and regressive activity. This thesis takes base on the argument that stockbreeding activities are necessary to be continued in mountain areas, such as Pyrenees, considering their multifunctional character, that is, their active role in landscape configuration and preservation, biodiversity conservation, economic diversification, maintenance of rural population, identity construction, etc. Through an interdisciplinary approach, which combines qualitative and quantitative methodologies, and which takes into account both society and environment, this thesis is aimed at studying the present state of mountain farming in Catalan Pyrenees. The purpose of this research would be then to identify and to analyze the elements which condition mountain stockbreeding at the present time, as well as to determine those aspects which should be strengthened in order to guarantee its continuity. For doing so, we study the case of Vall Fosca, which corresponds to the municipality of la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). After contextualizing the object of study, by referring to the transformation which Pyrenees have undergone over the last century, we present the study area, Vall Fosca, and its peculiarities regarding both physical and social environment. Main characteristics which define current stockbreeding systems in Pyrenees are afterwards described. Attention is paid to the historical process, by identifying the mechanisms and institutions which have ensured mountain farming reproduction and by following its evolution over the last decades. Within this part, a section is dedicated to agrarian policies, specially the Common Agrarian Policy (CAP), and its role in mountain farming systems configuration. From now on, the thesis focuses on Vall Fosca's particular case. Bibliographic and historical sources query, together with oral sources, allow to reconstruct stockbreeding transformation process in the valley. Qualitative interviews are conducted to learn about farms' present situation. Common dynamics and particular strategies are identified, as well as main problems and opportunities. Importance of relevant aspects such as farms family base, organic farming, Administration's role or collaboration networks is analyzed. Three elements are found to be basic regarding to livestock farming viability: vertical integration, income complement and self- and family exploitation. Vertical integration of livestock production is in part possible thanks to meadows and pastures exploitation, which allow, to some extent, to cover farm requirements concerning food supply. As a matter of fact, fluctuations in grass production could hinder economic performance of livestock farms. A part of this thesis is then dedicated to forage production quantification by applying remote sensing techniques. A series of Landsat-5 TM images together with on-site data sampling over two field campaigns during summer 2008 and 2009 is used to quantify herbaceous resources in terms of biomass production. Two different models are applied. Firstly, a statistical model (multiple regression model) based on vegetation and humidity indexes' capacity to predict aboveground biomass. And, secondly, a physical model based on Monteith's equation (1972). According to it, aboveground biomass production is related to photosintetically active radiation (PAR) absorbed by vegetation and to efficiency in converting radiation into biomass (LUE). In both cases, best results are obtained when models are applied previously to first and second grass harvesting by farmers, which take place usually in early and late summer. The results obtained highlight the system's complexity and its high variability, year-on-year and within the same seasonal cycle. The thesis conclusions, referred to Pyrenees livestock breeding system's durability, are structured around three dimensions: social, economic and ecologic. Social reproducibility would be determined, as a last resort, by the capacity to generate well-being and quality of life. However, growing intensification and work overload act in the opposite direction, leading to a negative perception towards stockbreeding activities, both from within and from outside the sector. Social fabric and existence of collaboration and cooperation networks are likewise important, though the willingness to collaborate and cooperate is not really widespread. Concerning the economic dimension, next CAP reform (2013-2020) will be of great importance, since it could lead to an eventual reduction in subsidies. In turn, strategies for generating added value in situ run into too many difficulties, as it turns out to be the case of organic production. Natural resources renewal corresponds to the third dimension considered, the ecological one. Meadows and pastures are not only the basic grazing resource but also the product of grazing activity itself. Their conservation implies both a suitable way of management and the guarantee of access to land, thus avoiding abandonment processes.
Databáze: Networked Digital Library of Theses & Dissertations
Externí odkaz: