La desafecció de l'STS 459/2019 pels drets fonamentals: lliure exercici de càrrec públic, reunió i principi de legalitat

Autor:	Mercè Barceló i Serramalera
Jazyk:	Catalan; Valencian<br />German<br />English<br />Spanish; Castilian<br />French<br />Galician<br />Italian
Rok vydání:	2020
Předmět:	derecho constitucional derechos fundamentales derecho de reunión principio de legalidad penal derecho de libre ejercicio de cargo público Law Law in general. Comparative and uniform law. Jurisprudence K1-7720
Zdroj:	Revista Catalana de Dret Públic, Vol 0, Iss 60, Pp 123-136 (2020)
Druh dokumentu:	article
ISSN:	1885-5709 1885-8252
DOI:	10.2436/rcdp.i60.2020.3420
Popis:	L'exercici d'un dret fonamental no pot ser objecte de sanció (des de l'STC 11/1981) ni laboral, ni administrativa, ni penal. La dimensió objectiva dels drets fonamentals imposa als poders públics l'obligació de tenir present el seu contingut constitucional. L'STS 459/2019 no desenvolupa cap esforç hermenèutic en aquest sentit. És més, el seu punt de partida se situa en l'oposat i fa encaixar de forma directa conductes en tipus delictius, sense qüestionar-se si podien estar emparades per un dret fonamental. Tal desenteniment és clar respecte tres condemnats les conductes dels quals encaixen en el contingut de dos drets fonamentals: en el dret a l'exercici de càrrec públic lliure d'ingerències (Carme Forcadell); i en el dret de reunió (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez). A més, la sentència incorre en una interpretació extensiva in malam partem del delicte de sedició que condueix a una imprevisibilitat de la condemna, proscrita a l'article 25.1 de la CE.
Databáze:	Directory of Open Access Journals
Externí odkaz:	https://doaj.org/article/f94f2a2695334d13a2779cb0c2387556 Zobrazit plný text záznamu View record in DOAJ