| Popis: |
El present article pretén realitzar un balanç de la posició de les dues principals forces del centre i la dreta a Espanya durant el procés autonòmic que va portar a la construcció de l'autonomia de Castella i Lleó. L'objectiu és analitzar i explicar la paradoxa que va suposar que el projecte autonòmic castellanolleonès seguís, en bona mesura, els postulats de l'esquerra, quan el domini electoral i institucional dels partits de centre i de dreta en les províncies que van compondre l'autonomia era majoritari i fins i tot, en alguns casos, hegemònics. La línia principal de l'article és que la falta de definició d'un projecte clar d'autonomia, tant en l'estructura territorial com institucional de l'autonomia, va suposar la prevalença final dels postulats de l'esquerra. |
