La República de cara a les seves comunitats

Autor: Hugues Moutouh
Jazyk: Aragonese<br />Catalan; Valencian<br />German<br />English<br />Spanish; Castilian<br />Basque<br />French<br />Galician<br />Italian<br />Dutch; Flemish<br />Occitan (post 1500)
Rok vydání: 2001
Předmět:
Zdroj: Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law, Vol 0, Iss 35 (2001)
Druh dokumentu: article
ISSN: 0212-5056
2013-1453
Popis: Des de la Revolució Francesa, França s'ha definit com una nació indivisible formada per ciutadans francesos amb els mateixos drets. Aquest concepte fa que la República Francesa hagi tingut, i encara tingui, una actitud de desconfiança envers altres comunitats ètniques i culturals que no siguin la francesa, entesa com a homogènia i única. La doctrina francesa d'assimilació es basa en un senzill principi democràtic: la majoria democràtica decideix sobiranament i la llei és la mateixa per a tots, encara que només reflecteixi el drets de la majoria. Tanmateix, a França hi ha comunitats ètniques i culturals de ciutadans que provenen bàsicament de les antigues colònies (Magrib, Àfrica negra i Àsia), però també de les regions de França: bretons, corsos, bascos, catalans, alsacians. El 15 de juny de 1999 el Tribunal Constitucional francès va rebutjar la "Carta europea de les llengües regionals o minoritàries" i va demostrar una vegada més la voluntat unitarista contrària a qualsevol ús oficial de les llengües regionals. Una clara negativa de França malgrat que la Carta és un document que només parla de la protecció de les llengües regionals i no de minories ètnicoculturals. Al segle XXI, França hauria d'admetre la diversitat cultural i no escudar-se en un fals igualitarisme que només porta a l'assimilicionisme. La llengua és un element essencial en la diversitat humana i s'ha de protegir en les situacions en què és minoritària, com ja és un fet en els casos del francès al Quebec i del català a Catalunya.
Databáze: Directory of Open Access Journals
Externí odkaz: