Transicions, il·lusions, frustracions i esperances
| Autor: | Jordi Borja |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian<br />English<br />Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2018 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Debats. Revista de cultura, poder i societat, Vol 132, Iss 1 (2018) |
| Druh dokumentu: | article |
| ISSN: | 0212-0585 2530-3074 |
| DOI: | 10.28939/iam.debats-132-1.3 |
| Popis: | El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l’Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l’ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d’esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l’alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització. |
| Databáze: | Directory of Open Access Journals |
| Externí odkaz: |
|