| Popis: |
Els «Goigs a la Verge de Núria», inclosos al llibre Poesies (1895), són un excel·lent exemple del rendiment que Joan Maragall sabia treure del recurs de l’apòstrofe líric, que farà que la majoria dels seus poemes vagi sempre adreçada a una galeria molt diversa i nombrosa d’interlocutors. El poema és també molt representatiu de com la seva veu de poeta era capaç de fondre’s amb un model popular com el de l’himne religiós, que aquí és al servei d’un exercici d’exaltació dels paisatges naturals que envolten el santuari i la verge. Un exercici que, per contrast, resulta revelador de l’aguda consciència urbana de Maragall, que tan sensible el feia a la vida inautèntica i atrafegada que marca la rutina de les grans ciutats. |
