| Popis: |
Molts són els anys que portem les dones arreu del mon lluitant per obtenir drets i el reconeixement de la plena ciutadania en diferents àmbits socials del nostres països, ciutats o pobles. Les festes populars també han estat un d'aquests camps de batalla, on en ocasions la pugna ha estat dura i la victòria gens senzilla. Tot i que les festivitats semblen esdeveniments socials on l'espontaneïtat ho governa tot, on la vida quotidiana es paralitza per deixar pas a la diversió, l'alegria i el gaudiment, això és simplement un miratge. Aquets espais d'aparent naturalitat estan també controlats pels actors socials dominants, habitualment masculins, creant els codis, tant implícits com explícits, que regeixen aquests rituals. Malgrat això, les dones hem aprofitat aquests contexts, considerats àmbits de transgressió normativa per l'antropologia i la sociologia festiva, per expressar les nostres vindicacions polítiques. En el present article, mitjançant un estudi comparatiu de material etnogràfic i documental, es mostraran i analitzaran dos de les vindicacions més rellevants que les dones han dut a terme a l'espai socio-festiu de l'estat espanyol per a la consecució de plens drets. Mostrant les seves estratègies i àmbits d'actuació, però per damunt de tot, posant el focus en els assoliments i avanços que les seves lluites han tingut en l'esdevenir social i històric de les dones |
