| Popis: |
En aquest assaig es fa una anàlisi del decàleg de la postfotografia. Es discuteixen quatre dels seus aspectes: l'autoria, la prescripció del sentit, el reciclatge com a estratègia postcreativa, allò lúdic i la trinxera. Malgrat reconèixer els fenòmens registrats, es mostrarà que les solucions proposades no resolen els problemes, ja que fan falta la relació més profunda amb les qüestions filosòfiques de la postmodernitat, la revisió dels pressupostos moderns que implícitament queden en el concepte d'art i la relació amb els processos creatius i productius característics dels mitjans digitals. En les conclusions es presentaran algunes hipòtesis de recerca teòrica i artística alternatives, que, en vista de les eines digitals, valen per a totes les arts, els llenguatges expressius i els mitjans de comunicació. |
