| Popis: |
El propòsit d’aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Constitució de Cadis van ser molt importants en la revolució espanyola, tot i ser crític amb el model de vertebració de l’Estat de la Pepa i preferir les propostes dels pocs diputats que enyoraven l’austracisme. En canvi, el segon va ser un remarcable líder dels partidaris d’abolir l’esclavitud i de l’autonomia per les colònies espanyoles a les Antilles, però amb gran simpaties per les Corts, els legisladors i la Constitució gaditana, amb un discurs acrític i marcadament nacionalista. En canvi, la major part de les tendències republicanes catalanes consideraven que Catalunya no devia res ni a les Corts gaditanes, ni a les Constitució de 1812. |
