| Popis: |
Les directives proposades per la Comissió Europea, una sobre subministrament de continguts digitals als consumidors i l’altra sobre la compravenda d’articles en línia als consumidors, plantegen dos objectius: oferir una protecció més completa als consumidors que adquireixen continguts digitals (en molts dels estats membres, els drets dels consumidors disten molt de quedar clars) o que adquireixen articles en línia, i fomentar que més empreses subministrin productes als consumidors d’altres estats membres. A la Comissió li continua preocupant que, a causa que si una empresa tracta amb un consumidor al país de residència habitual d’aquest consumidor o dirigeix les seves activitats cap a aquest país, el consumidor està protegit per les lleis del seu país, a les empreses les dissuadeixi el fet de trobar diferències entre les legislacions dels diferents estats membres. La idea inicial de la Comissió era substituir les actuals directives d’harmonització mínima per una directiva àmplia d’harmonització total. En trobar-se amb l’oposició dels estats membres, la Comissió va optar pel mètode de l’“instrument opcional”, la proposta de normativa comuna de compravenda europea. Després del fracàs també d’aquesta mesura, la Comissió pretén ara aconseguir la plena harmonització en una sèrie limitada de qüestions. Les dues propostes inclouen disposicions noves i útils, però tenen algunes carències greus. Segons sembla, tant els Comitès del Parlament Europeu com el Grup de Treball del Consell acullen favorablement la proposta sobre continguts digitals sempre que es corregeixin algunes d’aquestes carències. La proposta de la compravenda en línia resulta més controvertida i encara no ha estat valorada en profunditat pel Consell. El document acaba preguntant-se si una harmonització completa però limitada que solament inclogui els contractes d’empresa a consumidor és la millor manera d’abordar els problemes que provoquen les diferències en les legislacions. |
