Dret a decidir i dret constitucional dels estats
| Autor: | Marthe Fatin-Rouge Stefanini |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian<br />German<br />English<br />Spanish; Castilian<br />French<br />Galician<br />Italian |
| Rok vydání: | 2020 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Revista Catalana de Dret Públic, Vol 0, Iss 61, Pp 143-156 (2020) |
| Druh dokumentu: | article |
| ISSN: | 1885-5709 1885-8252 |
| DOI: | 10.2436/rcdp.i61.2020.3409 |
| Popis: | El "dret a decidir", que es concediria a part de la població d'un estat, no està recollit expressament en les constitucions. Quan s’hi acosten certs conceptes, com ara el dret a l’autodeterminació, la demanda del dret a decidir requereix cada vegada més un fonament separat per evitar els obstacles, tant internacionals com constitucionals, a la secessió unilateral. Tot i que els contorns d’aquest dret continuen sent ambigus, el seu estatus constitucional comença a concretar-se a través de la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol en particular que, per rebutjar aquest dret en la seva versió extrema (secessió unilateral), en consagra tanmateix la seva existència en una sentència del 2014. Tot i que és lògic que els estats contestin aquest dret des d’un punt de vista estrictament constitucional, no és menys cert que aquesta demanda expressa un desig polític. La dimensió política del conflicte entre l’Estat i l’entitat que reivindica el dret a decidir marca, sens dubte, els límits de la comprensió estrictament constitucional d’aquest dret. No obstant això, el dret constitucional manté un paper d’importància primordial a l’hora de definir les garanties democràtiques que podrien envoltar l’exercici d’aquest dret. |
| Databáze: | Directory of Open Access Journals |
| Externí odkaz: |
|