Procès inquisitorial contra el castellà d'Amposta Fra Pedro Roiç de Moros a la cúria pontificia del papa Benet XIII (I414-1418)
| Autor: | Josep Alanyà i Roig |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian<br />English<br />Spanish; Castilian<br />French<br />Italian<br />Portuguese |
| Rok vydání: | 2002 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Anuario de Estudios Medievales, Vol 32, Iss 1, Pp 199-292 (2002) |
| Druh dokumentu: | article |
| ISSN: | 0066-5061 1988-4230 |
| DOI: | 10.3989/aem.2002.v32.i1.235 |
| Popis: | A l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona es conserva el procés original instruït per un tribunal de cardenals creat pel papa Benet XIII l'any 1414 per jutjar el Castella d'Amposta, l'hospitaler Fra Pedro Roiç de Moros, acusat de crims greus —concubinat, bandositats, recepció d’apòstates, perjuri i fabricació de moneda falsa, mala administració dels bens de la Castellania, comissió d'excessos contra els seus vassalls, dilapidado de bens i abando del patrimoni moble i immoble—, crims pels quais fou condemnat perdent la dignitat de Castella. Roiç de Moros apeUà al Concili de Constança i a la Cort del papa Marti V. De res no li serví. Roiç de Moros va pagar cara la seva opció política a favor del comte Jaume d'Urgell i la seva oposició a Ferran d'Antequera i a la línia política del papa Luna. El seguiment i l'anàlisi de tot el procés resulten molt atractius per la densitat humana que hi respira i 1'interés de les informacions que dona sobre les fortaleses, cases, graners, tresors i serveis de diferents llocs de la Castellania d'Amposta com ara Batea, Gandesa, Miravet, Ulldecona, Ascó i altres viles i llocs de la Ribera d'Ebre. I el procés té un interès històric peculiar sobretot perquè, en els protegonistes, actuacions i motivacions, hi resten lligats l'interregne successori de la Corona d'Aragó i els darrers moments del Cisma d'Occident. |
| Databáze: | Directory of Open Access Journals |
| Externí odkaz: |
|