| Popis: |
La constatació que un menor es troba en situació de risc o desemparament justifica la intervenció dels poders públics, perquè en ambdós casos es considera que el menor es troba en una situació de desprotecció que ha de ser pal•liada. No obstant això, el risc i el desemparament són situacions que es diferencien entre elles. L’objectiu d’aquest treball és doble. D’una banda, distingir les situacions de risc de les situacions de desemparament, d’acord amb la legislació que els és aplicable actualment a Catalunya, és a dir, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats en l’infància i l’adolescència, així com la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. I, d’altra banda, posar de relleu els principals problemes que poden donar-se en la pràctica després d’una declaració de desemparament improcedent o d’una declaració de desemparament procedent que desconsidera la possibilitat de millora de les circumstàncies que la van fonamentar. |
