The rhetoric of isolationism and its justification according to Enver Hoxha and other Albanian authors
| Autor: | Baró Queralt, Xavier |
|---|---|
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2023 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Segle XX: revista catalana d'història; Vol. 1 No 15 (2022): Segle XX; 150-169 Segle XX, Revista Catalana d’Història; Vol. 1 No. 15 (2022): Segle XX; 150-169 Segle XX revista catalana d'història; Vol. 1 Núm. 15 (2022): Segle XX; 150-169 |
| ISSN: | 1889-1152 2339-6806 |
| Popis: | Una de les característiques del règim socialista albanès va ser la crítica despietada cap als considerats “revisionistes” o “traïdors” al marxisme-leninisme, ja fossin estrangers o albanesos. En les tres ocasions en què l’Albània socialista va trencar amb els seus aliats (Iugoslàvia, Unió Soviètica, Xina), Hoxha va argumentar repetidament els motius que legitimaven aquesta ruptura, apel·lant a la defensa de la integritat nacional i els principis del marxisme-leninisme. Paral·lelament, es va forjar un discurs en què es va exaltar el mite de la “fortalesa inexpugnable” del socialisme, no exempt d’exaltació patriòtica (l’anomenat nacionalcomunisme). D’altra banda, a posició d’Hoxha davant les democràcies occidentals i la seva suposada ingerència en els afers albanesos van consolidar encara més l’exaltació d’aquesta retòrica aïllacionista. Ens proposem estudiar quins aspectes ideològics i discursius van ser utilitzats per Hoxha i altres autors albanesos per legitimar la seva política aïllacionista One of the characteristics of the Albanian socialist regime was the ruthless criticism of those considered “revisionists” or “traitors” to Marxism-Leninism, whether they were foreigners or Albanians. On the three occasions in which socialist Albania broke with its allies (Yugoslavia, Soviet Union, China), Hoxha repeatedly argued the reasons that legitimized such a rupture, appealing to the defense of national integrity and the principles of Marxism-Leninism. At the same time, a speech was forged in which the myth of the “impregnable fortress” of socialism was exalted, not without patriotic exaltation (the so-called national-communism). On the other hand, Hoxha’s position vis-à-vis Western democracies and his alleged interference in Albanian affairs further consolidated the exaltation of this isolationist rhetoric. We propose to study what ideological and discursive aspects were used by Hoxha and other Albanian authors to legitimize their isolationist politics. Una de las características del régimen socialista albanés fue la crítica despiadada hacia los considerados “revisionistas” o “traidores” al marxismo-leninismo, ya fuesen extranjeros o albaneses. En las tres ocasiones en que la Albania socialista rompió con sus aliados (Yugoslavia, Unión Soviética, China), Hoxha argumentó repetidamente los motivos que legitimaban tal ruptura, apelando a la defensa de la integridad nacional y los principios del marxismo-leninismo. Paralelamente, se forjó un discurso en el que se exaltó el mito de la “fortaleza inexpugnable” del socialismo, no exento de exaltación patriótica (el llamado nacional-comunismo). Por otra parte, la posición de Hoxha ante las democracias occidentales y su supuesta injerencia en los asuntos albaneses consolidaron aún más la exaltación de esa retórica aislacionista. Nos proponemos estudiar qué aspectos ideológicos y discursivos fueron utilizados por Hoxha y otros autores albaneses para legitimar su políticaaislacionista. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|