| Popis: |
En el món contemporani el cos humà es constitueix com un objecte visible fins a la transparència i modificable fins a la radical transformació, sotmès en bona mesura a la «tirania de la perfecció». En tal context, el cos que presenta alguna «discapacitat» (ingrat recordatori de la pròpia fragilitat humana) pot ser objecte amb massa freqüència d’una mirada evasiva i devaluadora. En diàleg amb el model social de teorització de la discapacitat, el nostre article presenta una exploració de l’experiència de la discapacitat, des de l’òptica de la descripció fenomenològica en primera persona i entenent el cos com a mediació en la relació del subjecte amb si mateix, amb el món i amb els altres. Des d’aquesta òptica s’analitza el cas de la dansa inclusiva o integrada com a mode de resposta estètica a la discapacitat, que implica una revalorització de la singularitat, una exploració del potencial de la seva específica fisicitat i poètica pròpia i un descobriment d’altres possibilitats d’habitar el món des del cos. Amb això es pretén avançar en el desenvolupament d’una pedagogia de la mirada capaç de copsar la igualtat en la diversitat. info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
