Dapagliflozina per al tractament de la insuficiència cardíaca crònica amb fracció d’ejecció reduïda

Autor: Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica
Přispěvatelé: Departament de Salut
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2021
Předmět:
Zdroj: Scientia
Popis: Dapagliflozina; ISGLT2; Insuficiència cardíaca crònica; Fracció ejecció reduïda Dapagliflozina; ISGLT2; Insuficiencia cardíaca crónica; Fracción eyección reducida Dapagliflozin; ISGLT2; Chronic heart failure; Reduced ejection fraction La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome clínica caracteritzada per una sèrie de símptomes (dificultat respiratòria, edema mal·leolar i fatiga) que poden anar acompanyats de signes (augment de la pressió venosa jugular, crepitants pulmonars i edemes perifèrics) produïda per alteracions cardíaques funcionals i/o estructurals.1 La classificació de la IC es basa principalment en la fracció d’ejecció del ventricle esquerre (FEVE). Es considera IC amb FEVE reduïda quan aquesta és igual o inferior al 40% i representa aproximadament un 50% del total de casos d’IC en el nostre entorn.La causa principal d’aquesta és la malaltia coronària, tot i que altres factors de risc, com la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o la síndrome metabòlica, també hi contribueixen. La identificació de la causa subjacent ha de ser part del diagnòstic ja que condiciona el pronòstic i el tractament. La insuficiencia cardiaca (IC) es un síndrome clínico caracterizado por una serie de síntomas (dificultad respiratoria, edema maleolar y fatiga) que pueden ir acompañados de signos (aumento de la presión venosa yugular, crepitantes pulmonares y edemas periféricos) producida por alteraciones cardíacas funcionales y / o estructurals.1 La clasificación de la IC se basa principalmente en la fracción de eyección del ventrículo izquierdo (FEVE). Se considera IC con FEVE reducida cuando ésta es igual o inferior al 40% y representa aproximadamente un 50% del total de casos de IC en nuestro entorn.La causa principal de esta es la enfermedad coronaria, aunque otros factores de riesgo, como la hipertensión arterial, la diabetes mellitus o el síndrome metabólico, también contribuyen. La identificación de la causa subyacente debe ser parte del diagnóstico ya que condiciona el pronóstico y el tratamiento. Heart failure (HF) is a clinical syndrome characterized by a number of symptoms (difficulty breathing, malleolar edema, and fatigue) that may be accompanied by signs (increased jugular venous pressure, pulmonary crackling, and peripheral edema) caused by alterations. functional and / or structural cardiac disorders.1 The classification of HF is mainly based on the left ventricular ejection fraction (FEVE). It is considered HF with reduced FEVE when it is equal to or less than 40% and represents approximately 50% of all cases of HF in our environment. The main cause of this is coronary heart disease, although other factors of risk, such as high blood pressure, diabetes mellitus or metabolic syndrome, also contribute. The identification of the underlying cause must be part of the diagnosis as it conditions the prognosis and treatment.
Databáze: OpenAIRE