| Popis: |
El transport públic és el mode de transport sostenible per excel·lència per a les masses. Però sovint es passa per alt el paper de les infraestructures de transport públic a l'adopció d'altres mitjans de desplaçament sostenibles, com els compartits. De fet, tenen el potencial de ser centres d'intermodalitat per als mitjans de transport compartits, com ara la micromobilitat. S'han realitzat estudis per analitzar l'impacte de les solucions de micromobilitat en els patrons de mobilitat dels usuaris, especialment per complementar el transport públic a la primera i última milla. No obstant això, a causa d'una possible llacuna en la recerca i d'una implementació ineficient d'aquestes noves solucions de micromobilitat, el potencial més gran de l'ús dels espais associats al transport públic per a la intermodalitat encara està per descobrir. Aquesta tesi té com a objectiu comprendre la intermodalitat a les estacions de ferrocarril, que s'indueix en proporcionar espais per a solucions de micromobilitat. Es fa una àmplia revisió de la literatura per identificar els diversos factors que faciliten la integració del transport públic i la micromobilitat. S'han examinat els suggeriments i les recomanacions formulats a la bibliografia per millorar i continuar promovent l'èxit de la integració de la micromobilitat i el transport públic. A més, s'estudien els impactes de les solucions de micromobilitat a les estacions de transport públic mitjançant l'anàlisi d'una implementació passada i els canvis que va induir en el comportament de viatge dels viatgers en adoptar la micromobilitat per a la primera i la darrera milla de la seva viatge. Els resultats revelen que la provisió de solucions de micromobilitat als centres de transport públic indueix els viatges intermodals, però la seva influència és limitada a causa de la manca d'infraestructura de suport. El transporte público es el modo de transporte sostenible por excelencia para las masas. Pero a menudo se pasa por alto el papel de las infraestructuras de transporte público en la adopción de otros medios de desplazamiento sostenibles, como los compartidos. En realidad, tienen el potencial de ser centros de intermodalidad para los medios de transporte compartidos, como la micromovilidad. Se han realizado estudios para analizar el impacto de las soluciones de micromovilidad en los patrones de movilidad de los usuarios, especialmente para complementar el transporte público en la primera y última milla. Sin embargo, debido a una posible laguna en la investigación y a una implementación ineficiente de estas novedosas soluciones de micro-movilidad, el mayor potencial del uso de los espacios asociados al transporte público para la intermodalidad está aún por descubrir. Esta tesis tiene como objetivo comprender la intermodalidad en las estaciones de ferrocarril, que se induce al proporcionar espacios para soluciones de micro-movilidad. Se realiza una amplia revisión de la literatura para identificar los diversos factores que facilitan la integración del transporte público y la micromovilidad. Se han examinado las sugerencias y recomendaciones formuladas en la bibliografía para mejorar y seguir promoviendo el éxito de la integración de la micromovilidad y el transporte público. Además, se estudian los impactos de las soluciones de micromovilidad en las estaciones de transporte público mediante el análisis de una implementación pasada y los cambios que indujo en el comportamiento de viaje de los viajeros al adoptar la micromovilidad para la primera y la última milla de su viaje. Los resultados revelan que la provisión de soluciones de micromovilidad en los centros de transporte público induce a los viajes intermodales, pero su influencia es limitada debido a la falta de infraestructura de apoyo. Public transportation is the ultimate sustainable mode of transportation for the masses. But the role of public transportation infrastructure is often overlooked in the adoption of other sustainable means of commute, such as shared. In reality, they have the potential to be hubs of intermodality for shared means of transport such as micro-mobility. There have been studies done to analyse the impact of micro-mobility solutions on the mobility patterns of users, especially for complementing public transportation in the first and last mile. But due to a possible research gap and an inefficient implementation of these novelty micro-mobility solutions, the larger potential of using the spaces associated with public transportation for inter-modality is yet to be uncovered. This thesis aims to understand the intermodality in railway stations, that are in-duced by providing spaces for micro-mobility solutions. An extensive review of the literature is done to identify the various factors that facilitate the integration of public transport and micromobility. Suggestions and recommendations made in the literature to enhance and further promote the successful integration of micromobility and public transportation have been examined. Furthermore, the impacts of in-stalling micromobility solutions in public transport stations are studied by analysing a past implementation and the changes it induced in the travel behaviour of the commuters in adopting micromobility for the first and last mile of their journey. The findings reveal that providing micromobility solutions in public transport hubs does induce intermodal travel, but its influence is limited due to a lack of supporting infrastructure. |
