| Popis: |
The work deals with the method of growing mushrooms in bags with autoclave sterilization. In this method, practically the only polluting waste generated is the plastic of the bags. This is because the technique uses polypropylene bags as containers for the substrate where the mushrooms will grow. The objective was to study the plastic from which the bags are produced to determine which properties make it the ideal material for this process and look for other materials that could be candidates to replace it. The feasibility of these alternative materials was assessed by means of a bibliographical study and a field study through surveys and interviews with producers of the industry. This was used to find out not only the technical feasibility of the materials, but also the position of the companies about the problem of plastics and their willingness to try out new methods or materials to fight against it. It can be concluded that the plastic of the cultivation bags is a material with very special properties, which together make it an optimal material for mushroom cultivation. There are different materials that can work in a similar way, such as medical-grade paper or linen or cotton fabrics. Anyhow, for various reasons, they do not provide sufficient security for companies to eliminate plastic bags and implement the change. The main problem is that this change does not depend only on the producing companies. The necessary change must be carried out on a global scale in society, finding new ways to produce efficiently and to maintain the trust that customers, suppliers, and producers have with plastic. El trabajo trata sobre el método de cultivo de setas en saco con esterilización en autoclave. En este método concreto, prácticamente los únicos residuos contaminantes que se generan son plásticos, por el hecho de que en el método se utilizan bolsas de polipropileno como recipientes para el substrato donde crecerán las setas. El objetivo era estudiar el plástico con el que se producen las bolsas para concretar cuáles son las propiedades que lo hacen el material idóneo para este proceso y buscar otros materiales que puedan ser candidatos para substituirlo. Se valoró si estos materiales son realmente viables mediante un estudio bibliográfico y un estudio práctico a través de encuestas y una entrevista a productores del sector. Se aprovechó para conocer, no solo la viabilidad técnica de los materiales, sino también el posicionamiento de las empresas frente a la problemática de los plásticos y su disposición a probar nuevos métodos o materiales para combatirla. Se ha podido concluir que el plástico de las bolsas de cultivo es un material con propiedades muy particulares que, en conjunto, lo hacen un material óptimo para el cultivo de setas. Hay diferentes materiales que pueden llegar a funcionar de una forma similar, como es el caso del papel de grado médico o las telas de lino o algodón, pero, por diferentes motivos, no dan la seguridad suficiente a las empresas para eliminar las bolsas de plástico y aplicar el cambio. El principal problema es que este cambio no depende solo de las empresas productoras, el cambio necesario se ha de llevar a cabo a escala global en la sociedad para encontrar nuevas formas de producir de manera eficiente y mantener la confianza que tienen clientes, proveedores y productores. El treball tracta sobre el mètode de cultiu de bolets en sac amb esterilització en autoclau. En aquest mètode concret, pràcticament els únics residus contaminants que es generen són plàstics, a causa del fet es fan servir bosses de polipropilè com a recipient pel substrat on creixeran els bolets. L'objectiu d’aquest treball és estudiar el plàstic amb el qual es produeixen les bosses per concretar quines són les propietats que el fan el material idoni per aquest procés i buscar altres materials que puguin ser candidats per substituir-lo. S’ha valorat si aquests materials són realment viables mitjançant un estudi bibliogràfic i un estudi pràctic mitjançant enquestes i una entrevista a productors del sector. Això ha permès conèixer, no només la viabilitat tècnica dels materials, sinó també el posicionament de les empreses enfront de la problemàtica dels plàstics i la seva disposició a provar nous mètodes o materials per combatre-la. S’ha pogut concloure que el plàstic de les bosses de cultiu és un material amb propietats molt particulars que, en conjunt, el fan un material òptim pel cultiu de bolets. Hi ha diferents materials que poden arribar a funcionar d'una manera similar, com és el cas del paper de grau mèdic o les teles de lli o cotó, però, per diferents motius, no donen la seguretat suficient a les empreses per a eliminar les bosses de plàstic i aplicar el canvi. El principal problema és que aquest canvi no depèn només de les empreses productores, el canvi necessari s'ha de portar a terme a escala global en la societat per trobar noves formes de produir d'una manera eficient i mantenir la confiança que tenen clients, proveïdors i productors. Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables |
