Estudi de l'evolució del rendiment acomodatiu, durant el tractament de l'ambliopia unilateral en infants

Autor: Pérez Llamas, Amanda
Přispěvatelé: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Òptica i Optometria, Pacheco Cutillas, Mireia
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2023
Předmět:
Popis: L’ambliopia, actualment és la principal causa de pèrdua de visió monocular en infants, afectant fins a 3 de cada 100 nens. Es tracta d’un un trastorn del neurodesenvolupament que resulta d’una experiència visual inadequada durant els primers anys de vida, concretament durant el període crític a la infància (fins als 7 - 10 anys) per una estimulació inadequada de les vies visuals. Per tant, el requisit principal en el tractament de l’ambliopia es garantir una estimulació visual òptima eliminant qualsevol desenfocament òptic. L’estratègia per tractar l’ambliopia és proporcionar una imatge nítida a la retina de cada ull per evitar la supressió de l’ull ambliop. Hi ha diverses modalitats de tractament i aquest pot restaurar eficaçment la funció visual y desenvolupar una entrada sinàptica més extensa en el còrtex visual. A més, en l’ambliopia moltes funcions visuals es veuen afectades per la pobre qualitat de la imatge retiniana a l’ull ambliop, comportant un certa discapacitat visual que repercuteix en les diferents funcions visuals sensorials i motores. En aquest treball ens centrarem en la capacitat d’acomodació de l’ull ambliop i com evoluciona al llarg del tractament. En el present estudi es van avaluar un total de 20 pacients, 10 no ambliops i 10 amb ambliopia unilateral i es van sotmetre a diferents proves: agudesa visual, amplitud d’acomodació, flexibilitat acomodativa i retard acomodatiu (MEM). Es van repetir les mesures durant la primera visita, als 3 mesos posteriors i per últim als 6 mesos de començar el tractament d’oclusió. Els resultats que es van obtenir, suggereixen que unes habilitats acomodatives milloren abans que unes altres i alhora que ho fa l’agudesa visual. La ambliopía, actualmente es la principal causa de pérdida de visión monocular en niños, afectando hasta a 3 de cada 100 niños. Se trata de un trastorno del neurodesarrollo que resulta de una experiencia visual inadecuada durante los primeros años de vida, concretamente durante el período crítico en la infancia (hasta los 7 - 10 años) por una estimulación inadecuada de las vías visuales. Por tanto, el requisito principal en el tratamiento de la ambliopía es garantizar una estimulación visual óptima eliminando cualquier desenfoque óptico. La estrategia para tratar la ambliopía es proporcionar una imagen nítida a la retina de cada ojo para evitar la supresión del ojo ambliope. Existen diversas modalidades de tratamiento y éste puede restaurar eficazmente la función visual y desarrollar una entrada sináptica más extensa en el córtex visual. Además, en la ambliopía muchas funciones visuales se ven afectadas por la pobre calidad de la imagen retiniana en el ojo ambliope, comportando una cierta discapacidad visual que repercute en las diferentes funciones visuales sensoriales y motoras. En este trabajo nos centraremos en la capacidad de acomodación del ojo ambliope y cómo evoluciona a lo largo del tratamiento. En el presente estudio se evaluaron un total de 20 pacientes, 10 no ambliopes y 10 con ambliopía unilateral y se sometieron a diferentes pruebas: agudeza visual, amplitud de acomodación, flexibilidad acomodativa y retraso acomodativo (MEM). Se repitieron las medidas durante la primera visita, a los 3 meses posteriores y por último a los 6 meses de empezar el tratamiento de oclusión. Los resultados que se obtuvieron sugieren que unes habilitades acomodatives mejoran antes que otras i a la vez que lo hace la agudeza visual Amblyopia is currently the leading cause of monocular vision loss in children, affecting up to3 in 100 children. It is a neurodevelopmental disorder resulting from inadequate visual experience during the first years of life, specifically during the critical period in childhood (up to 7-10 years) due to inadequate stimulation of the visual pathways. Therefore, the main requirement in the treatment of amblyopia is to ensure optimal visual stimulation by eliminating any optical blur. The strategy to treat amblyopia is to provide a clear image to the retina of each eye to prevent suppression of the amblyopia eye. There are various treatment modalities, and it can effectively restore visual function and develop a more extensive synaptic entry into the visual cortex. In addition, in amblyopia many visual functions are affected by the poor quality of the retinal image in the amblyopic eye, leading to a certain visual impairment that affects the different sensory and motor visual functions. In this research we will focus on the accommodation capacity of the amblyopic eye and how it evolves during treatment. In this study, a total of 20 patients, 10 non-amblyopic and 10with unilateral amblyopia, were evaluated and underwent different tests: visual acuity, amplitude of accommodation, accommodative flexibility, and accommodative delay (MEM). The measurements were repeated during the first visit, 3 months later and finally 6 months after the start of the occlusion treatment. The results obtained suggest that some accommodation skills improve before others and at the same time visual acuity does.
Databáze: OpenAIRE