Un diálogo entre agua y ciudad: revalorando el paisaje urbano entre la Ría de Bilbao y la ciudad colindante
Autor: | Pérez Manén, María |
---|---|
Přispěvatelé: | Valls Dalmau, Francesc, Crespo Sánchez, Eva, Albareda Valls, Albert, Corominas Ayala, Miquel |
Jazyk: | Spanish; Castilian |
Rok vydání: | 2023 |
Předmět: |
Cursos d'aigua -- País Basc -- Bilbao
Urban renewal -- Spain -- Bilbao Límites geográficos Conexión fluvial Urbanisme -- País Basc -- Bilbao Transformación urbana Hidrografía Rehabilitació urbanana -- País Basc -- Bilbao Rivers -- Spain -- Bilbao Ría de Bilbao Espacio de oportunidad City planning -- Spain -- Bilbao Urbanisme::Arquitectura del paisatge [Àrees temàtiques de la UPC] Urbanisme::Planejament urbà [Àrees temàtiques de la UPC] Nervión River (Spain) Ría urbana atlántica Bilbao Ria de (País Basc) |
Popis: | Bilbao és una ciutat que ha patit una reconversió urbanística radical al llarg dels anys i aquesta transformació sempre ha anat marcada per la Ria del Nervión, o Ria de Bilbao, transcorrent al llarg de tot el municipi i per la geografia escarpada que la envolta. De vegades, deixant de banda l'oportunitat de relació entre aquest agent natural i la ciutat i imposant les seves grans infraestructures enginyers marcades pel passat industrial, miner i mercantil, però d'altres, amb una intenció i un afany de generar riquesa urbanística per tal d'assolir espais públics de qualitat que posen en relació la ciutat amb la ria. Aquesta transformació es va fer amb l'ajuda de peces icòniques que van donar a la ciutat una nova identitat globalitzada i universal. Però, principalment, es va centrar al municipi de Bilbao, deixant al marge moltes de les zones perifèriques de la Ria a la resta de l'àrea metropolitana, on encara queden restes d'una indústria ja obsoleta i un paisatge que no té interès urbanístic. Aquest treball pretén analitzar les relacions entre la ria, els intersticis, les trames urbanes que l'envolten i els usos històrics dels mateixos, i així identificar els espais residuals o d'oportunitat en zones que encara no ha patit aquesta transformació i així oferir-ne un estudi de possibles intervencions o estratègies a partir dels vectors fonamentals que l'han feta possible, identificant el paper que han jugat en la nova relació entre Ria i Ciutat. Bilbao es una ciudad que ha sufrido una reconversión urbanística radical a lo largo de los años y esta transformación siempre ha ido marcada por la Ría del Nervión, o Ría de Bilbao, transcurriendo a lo largo de todo el municipio y por la geografía escarpada que la rodea. A veces, dejando de lado la oportunidad de relación entre este agente natural y la ciudad e imponiendo sus grandes infraestructuras ingenieriles marcadas por su pasado industrial, minero y mercantil, pero otras, con una intención y un afán de generar riqueza urbanística a fin de alcanzar espacios públicos de calidad que ponen en relación la ciudad con la ría. Esta transformación se llevó a cabo con la ayuda de piezas icónicas que dieron a la ciudad una nueva identidad globalizada y universal. Pero, principalmente se centró en el municipio de Bilbao, dejando al margen muchas de las zonas periféricas de la Ría en el resto del área metropolitana, en las que todavía quedan restos de una industria ya obsoleta y un paisaje que carece de interés urbanístico. El presente trabajo pretende analizar las relaciones entre la ría, los intersticios, las tramas urbanas que la rodean y los usos históricos de los mismos, y así identificar los espacios residuales o de oportunidad en zonas que todavía no ha sufrido esta transformación y así ofrecer un estudio de posibles intervenciones o estrategias a partir de los vectores fundamentales que la han hecho posible, identificando el papel que han jugado en la nueva relación entre Ría y Ciudad. Bilbao is a city that has undergone a radical urban reconversion over the years and this transformation has always been marked by the Nervión estuary, or the Bilbao estuary, running through the entire municipality and by the steep geography that surrounds. Sometimes, leaving aside the opportunity for a relationship between this natural agent and the city and imposing its large engineering infrastructures marked by its industrial, mining, and commercial past, but other times, with an intention and desire to generate urban wealth to achieve quality public spaces that connect the city with the estuary. This transformation was carried out with the help of iconic pieces that gave the city a new globalized and universal identity. But it was mainly focused on the municipality of Bilbao, leaving out many of the peripheral areas of the Ría in the rest of the metropolitan area, where there are remains of an already obsolete industry and a landscape that lacks urban interest. The present work intends to analyse the relationships between the estuary, the interstices, the urban fabrics that surround it and their historical uses, and thus identify residual or opportunity spaces in areas that have not yet undergone this transformation and thus offer a study of possible interventions or strategies based on the fundamental vectors that have made it possible, identifying the role they have played in the new relationship between the estuary and the city. |
Databáze: | OpenAIRE |
Externí odkaz: |