| Popis: |
Escrivim aquest text durant la primera quinzena del març de 2022. Fa just dos anys, l’11 de març de 2020, l’OMS va etiquetar la covid-19 amb el nom que ens l’ha fet familiar tot aquest temps: pandèmia. Una pandèmia global. En ser-ho, en l’àmbit local i en el global hem estat immersos —ho estem encara— en etapes d’impactes diversos, amb profunds efectes transformadors a nivell local, individuals i col·lectius, públics i privats. Una situació inesperada no prevista, encara que com recordaven els sociòlegs Oltra i Bosso (2020) probablement, si s’hagués estat alerta als estudis de la grip de 1918 i als avisos dels científics socials, la societat hauria pogut estar més preparada per a fer front a l’epidèmia i als canvis dràstics multidimensionals que ha comportat: personals i socials, privats i col·lectius, locals i globals. Cal esperar que tota la ciència aplicada, la investigació, l’anàlisi, la reflexió, les propostes que des de la sociologia s’han fet, publicat i explicat durant aquest temps, sumats al que s’està fent en aquests moments i als treballs que caldrà continuar encara, serveixi per a millorar tot allò que s’ha identificat com a millorable en la gestió i el teixit de les estructures socials en què habitem i anem fent, desfent i refent entre tots i totes. |
