| Popis: |
Treball de Fi de Grau en Relacions Laborals. Curs 2018-2019 Tutora: Consuelo Chacartegui Jávega El suïcidi, entès com l’acció de posar fi a la seva vida de manera voluntària, és un important problema de Salut Pública que ha estat sempre present. Al llarg de la història, s’ha tractat des d’una perspectiva individual i social. Sociòlegs com el francès Drukheim o Marx, van ser dels primers autors a incidir sobre les diverses perspectives de la idea del suïcidi. Amb el pas del temps, els suïcidis han arribat a donar-se de manera massiva i conjunta a diverses empreses i això ha provocat un revol mediàtic (Japó - Télécom) que ha desembocat en fer visible que la relació entre treball i suïcidi existeix i que cada vegada està més present en el nostre dia a dia. Cert és, que és un dels temes dels quals menys es parla, sobretot pel fet de contextualitzar-lo en l’àmbit laboral, però probablement és un dels més importants per a tota la societat en general. El suïcidi laboral afecta gran part de la població adulta, a homes i dones que passen part del seu temps en el lloc de treball on constantment es donen certes situacions que poden ocasionar finals tan tràgics com el que estem tractant. Per aquest motiu, és molt important que les mateixes empreses tinguin a disposició un procediment a seguir per portar un control de com se senten els treballadors i sobretot, tenir un conjunt d’estratègies de prevenció perquè no es pugui tenir fàcil accés a posar fi a la vida. La relació entre treball i salut és difícil de mesurar (ja que hi ha altres factors que poden influir), però el suïcidi pot venir donat d’aquesta relació i per aquest motiu s’ha de conscienciar a les empreses del que comporta. Factors com l’estrès laboral, la intimidació, l’assetjament, la discriminació i en general, unes condicions laborals inadequades, poden arribar a causar danys irreparables en els treballadors, sobretot en els més vulnerables, que arriben a veure com a única solució al problema el suïcidi. A Espanya es produeixen suïcidis dins l’entorn laboral que, segons les sentències judicials dictades pel Jutjat del Social, Tribunals Superior de Justícia i el mateix Tribunal Suprem, tenen la consideració d’accident de treball. Però, dins la LGSS trobem: 1. A l’art. 156.3 LGSS: “se presumirá, salvo prueba en contrario, que son consecutivas de accidente de trabajo las lesiones que sufra el trabajador durante el tiempo y el lugar de trabajo”. 2. A l’art. 156.4 b) LGSS, “No tindrà consideració d’accident (...) b) els que siguin deguts a dol o imprudència temerària del treballador accidentat. El fet que el suïcidi sigui d’una banda, un acte voluntari, i de l’altra, que es pugui no donar en el temps ni lloc de treball, presenta una dificultat important per a la consideració d’un suïcidi com a accident laboral. |
