| Popis: |
Aquest estudi emana de la coincidència d’interessos entre les recerques de l’autor i el desig de la patronal Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) de conèixer amb detall la dimensió de la destinació dinerària abocada per Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals SA (CCMA), a les productores independents de Catalunya, tot aprofundint en la seva evolució, en la distribució de les xifres en funció de les modalitats de producció i en l’anàlisi del repartiment dels diners entre el teixit empresarial d’aquesta indústria. Com a primer acostament a l’assumpte, l’estudi recull, examina i interpreta les dues sèries a l’abast que connecten amb l’objecte de la recerca. D’una banda, les informacions periòdiques (2002-2020) que la televisió lliura a les patronals de la indústria de producció audiovisual sobre les inversions relatives a les modalitats contemplades en els antics (i extingits) convenis entre aquest sector i la CCMA. D’altre costat, les verificacions anuals (2000-2019) realitzades pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) de l’acompliment per part de l’operador televisiu de l’obligació de finançament anticipat d’obres audiovisuals europees. Atès que ambdues fonts es concentren en essència, en l’adquisició de drets d’antena i en les coproduccions, l’apropament permet d’entrellucar la punta de l’iceberg i de conjecturar-ne l’exacta magnitud, però roman encara oculta l’enorme extensió submergida. L’opció permesa per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern desllorigà els entrebancs. La petició formal efectuada per PAC obtingué com a resposta un fitxer amb els 956 registres vinclats a la producció externa de la televisió en el quinquenni 2016-2020. Val a subratllar, doncs, que les dades recollides en aquest estudi no emanen de cerques realitzades pel seu autor, sinó que han estat directament subministrades per la CCMA. La seva recepció ja permeté de prear de mantinent la dimensió adquirida per l’iceberg en el transcurs d’aquell lustre: 157.416.385,25 euros. La inversió global s’escindeix entre 28,97 milions d’euros destinats a drets d’antena i a coproduccions i 128,44 milions que feren cap a la producció associada. La fragmentació revela que el segon bloc és gairebé quatre vegades i mitja més gran que el primer. Quan la comparança es trasllada a la documentació lliurada a les patronals del sector, la dimensió de les dades de les quals la indústria catalana de producció audiovisual no rep notícia és sis vegades i mitja superior al volum del qual són informades. L’estudi analitza les inversions per tipus de producció, per programes i per empreses. En el primer cas, dins de l’esfera de les coproduccions i dels drets d’antena, ressurten les pel·lícules cinematogràfiques i les tv movies, mentre que els programes d’entreteniment mostren la seva preponderància en el terreny de la producció associada. En segon terme, l’examen per programes ens assabenta que el 3% del cens concentra les tres desenes parts de la inversió de la televisió en producció externa i que, en atansar-nos al 10%, s’abasten pràcticament les tres cinquenes parts de la dotació abocada a la producció externa. En tercer lloc, el rànquing de companyies receptores ens diu que la societat que encapçala la relació rebé un de cada sis euros que la CCMA dedicà a producció externa en el lustre. Si hom eixampla el radi d’acció fins al tercet d’empreses que presideixen el rànquing, el seu aplec s’estén per les tres desenes parts de la inversió total. La proporció s’enlaira fins als dos cinquens quan ens fixem en el quintet capdavanter i, en allargar l’extensió fins a la desena de societats que nia en el cim de la llista, la proporció s’engrosseix fins als tres cinquens. Val a dir que la concentració s’agreuja quan es considera només la producció associada i que també, evidentment, s’endanya quan s’apleguen en la seva capçalera els diners rebuts per empreses d’un mateix grup. Les conclusions de l’estudi —tot tenint ben presents els dictats de la Moció 76/ VI i de la Moció 3/XIV del Parlament de Catalunya, alhora que les recomanacions del Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya —es concentren en la necessitat de recuperar els antics volums de finançament de la indústria catalana de producció audiovisual per part de la CCMA, després del molt considerable encongiment que han patit en els darrers anys. Una elevació que ha de ser flanquejada per un repartiment equilibrat dels recursos entre les companyies destinatàries, de manera tal que no hi apareguin quotes empresarials exorbitants. Als efectes de la consecució d’aquestes fites, convindria girar la mirada vers l’efectivitat dels darrers (i llunyans) acords entre la CCMA i la indústria, que crearen el necessari espai de diàleg i de consens entre televisió i indústria productiva; en aquest sentit, la signatura d’un conveni sobre la producció externa entre la televisió i les patronals de la producció amb la creació d’una comissió paritària esdevindria una eina de gran utilitat a l’hora d’assolir els objectius consignats. |
