| Popis: |
Treball Final de Màster Universitari en Psicopedagogia. Codi: SAW020 Curs acadèmic: 2020-2021 Tener un autoconcepto adecuado supone una necesidad humana fundamental. Permite poder actuar acorde con las actitudes y aptitudes de cada uno. Para conseguir que el conocimiento de uno mismo sea lo más exacto posible, es necesario trabajar los diferentes aspectos que engloba. Para ello, se hace uso de la orientación, a través de la cual se ayuda a los sujetos ejerciendo de guía para descubrir aquello necesario, tanto del mundo que les rodea como de ellos mismos. El objetivo principal del siguiente estudio es analizar el efecto de un programa de orientación sobre el autoconcepto en diversas dimensiones, así como los cambios producidos en la actitud y comportamiento del alumnado. Puesto que la orientación y el autoconcepto pueden entenderse de diversas formas, según el contexto, tipología y la finalidad, en primer lugar, se realiza un marco teórico en el cual se incluyen diversas teorías, tipologías, funciones e influencias. Para poder llevar a cabo el estudio se crea un programa de orientación, el cual incluye unos objetivos concretos, repartidos en nueve sesiones, y se aplica en una parte de un grupo de 1º de FP Básica con conductas disruptivas, en un centro de Secundaria. Se cuenta con un grupo de cuatro sujetos (tres chicos y una chica). Para poder recoger los datos, relacionados con el autoconcepto de los sujetos, se hace uso del cuestionario AF-5 (García y Musitu, 2014), antes y después de la aplicación del programa de orientación. Además, se recurre a la observación directa y a reuniones con el profesorado para recoger los datos relativos al comportamiento y la actitud del alumnado. El análisis de los datos se realiza comparando la diferencia de resultados entre ambos test por parte de los participantes, así como la diferencia de media en cada una de las dimensiones incluidas en el cuestionario. Los resultados obtenidos muestran que, tras la realización del programa de orientación, el autoconcepto del alumnado varía en todas las dimensiones, siendo éstas diferentes en función del sujeto y la dimensión. Además, el comportamiento y actitud del alumnado se ve modificado, mejorando notablemente, al mismo tiempo que disminuye el número de situaciones disruptivas. Tindre un autoconcepte adequat suposa una necessitat humana fonamental. Permet poder actuar d'acord amb les actituds i aptituds de cadascun. Per tal d’aconseguir que el coneixement d'un mateix siga el més exacte possible, és necessari treballar els diferents aspectes que engloba. Per això, es fa ús de l'orientació, a través de la qual s'ajuda als subjectes exercint de guia per descobrir allò necessari, tant del món que els envolta com d’ells mateixos. L'objectiu principal del següent estudi és analitzar l'efecte d'un programa d'orientació sobre l'autoconcepte en diverses dimensions, així com els canvis produïts en l'actitud i comportament de l'alumnat. Com que l'orientació i l'autoconcepte poden entendre's de diverses formes, segons el context, tipologia i la finalitat, en primer lloc, es realitza un marc teòric en el qual s'inclouen diverses teories, tipologies, funcions i influències. Per a poder dur a terme l'estudi es crea un programa d'orientació, el qual inclou uns objectius concrets, repartits en nou sessions, i s'aplica en una part d'un grup de 1r d'FP Bàsica amb conductes disruptives, en un centre de Secundària. Es compta amb un grup de quatre subjectes (tres xics i una xica). Per a poder recollir les dades, relacionats amb l'autoconcepte dels subjectes, es fa ús del qüestionari AF-5 (García i Musitu, 2014), abans i després de l'aplicació del programa d'orientació. A més, es recorre a l'observació directa i a reunions amb el professorat per tal de recollir les dades relatives al comportament i l'actitud de l'alumnat. L'anàlisi de les dades es realitza comparant la diferència de resultats entre tots dos test per part dels participants, així com la diferència de mitjana en cadascuna de les dimensions incloses en el qüestionari. Els resultats obtinguts mostren que, després de la realització del programa d'orientació, l'autoconcepte de l'alumnat varia en totes les dimensions, sent aquestes diferents en funció del subjecte i la dimensió. A més, el comportament i actitud de l'alumnat es veu modificat, millorant notablement, al mateix temps que disminueix el nombre de situacions disruptives. Having an appropriate self-concept is an essential human need. That enables us to act according to everyone’s behaviours and aptitudes. In order to acquire the most exact knowledge, it is necessary to work the different aspects that are involved. To do so, we use guidance to help individuals learn about the necessary aspects related to the world they live in as well as themselves. This report’s main objective is to analyse the impact of a guiding programme about self-concept within different dimensions, together with the changes that take place in the student’s behaviours. Since guiding and self-concept can be understood in many different ways, depending on the context, typology and purpose, first of all, a theoretical frame including many theories, typologies, purposes and influences, is done. In order to carry out this report, a guiding programme including specific goals, distributed into nine sessions, is developed, and it is applied to a part of a group belonging to the 1st year of Basic Physical Education having disruptive behaviours, in a Secondary School. The analysis is focused on a group of four individuals (three boys and one girl). To collect all the data related to the individuals’ self-concept, an AF-5 form (García and Musitu, 2014) is used, before and after the application of the guiding programme. Furthermore, direct inspection and meetings with teachers to collect all data related students’ behaviour and performances are undergone. The analysis of the data is done by comparing the results from both tests by the participants and the average difference in each dimension included in the form. Results show that, once the guiding programme is done, students’ self-concept varies in all dimensions and it also proves that dimensions are different depending on the individual and the dimension. Moreover, student’s behaviour and attitude change and improve significantly, and disruptive situations decrease. |
