| Popis: |
Treball Final de Màster Universitari en Química Aplicada i Farmacològica. Codi: SIM138. Curs acadèmic: 2016/2017. L’energia solar es presenta com una alternativa econòmica i viable als combustibles fòssils en un futur proper. Tot i que les cèl·lules solars de silici dominen el mercat fotovoltaic actual, s’estan desenvolupant noves tecnologies amb resultats prometedors. Una d’aquestes tecnologies és la kesterita, inclosa en les cèl·lules de capa fina. La kesterita s’utilitza com a capa absorbidora i presenta l’avantatge que conté elements menys tòxics i més barats que altres materials utilitzats en l’actualitat. En aquest treball es proposa una síntesi senzilla i barata d’aquest compost, la síntesi per deposició directa de sals metàl·liques, en la qual, els precursors metàl·lics es dissolen en etanol, un dissolvent amb molt baixa toxicitat, i s’obté una tinta que es diposita mitjançant doctor blade sobre un substrat ceràmic recobert amb molibdè. Es realitza un tractament tèrmic en un forn tubular, en atmosfera reductora i en presència del calcogen, S o Se, per tal d’introduir-lo a l’estructura i formar els cristalls de kesterita. El dispositiu fotovoltaic es finalitza mitjançant l’addició de les capes de CdS i i-ZnO/ITO. La utilització de suports ceràmics permet l’aplicació de les cèl·lules solars en arquitectura, mitjançant la integració del dispositiu en el material de construcció. |
