Castellón: la prisión general de gitanos de 1749

Autor: Jarque Jarque, Juan
Přispěvatelé: Garcia-Edo, Vicent, Universitat Jaume I. Departament de Dret Privat
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2018
Předmět:
Popis: Treball Final de Màster en Història i Identitats Hispàniques en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX). Codi: SBO018. Curs: 2017/2018 Todas las leyes antigitanas promulgadas en España entre 1499 y 1746 pretendían que los gitanos dejaran de ser gitanos, pero a pesar de las medidas excluyentes y violentas que se dictaron, no consiguieron tal propósito. No obstante, con el tiempo el conflicto étnico se fue agravando, hasta el punto que en 1749 el aparato estatal optó por la prisión general para todos los gitanos: los varones mayores de siete años fueron confinados en los arsenales como mano de obra forzada, y los varones menores de siete años y las mujeres fueron internados en hospicios, casas de misericordia y fábricas. Esta separación intencionada tenía como finalidad evitar la reproducción de los gitanos y de esta manera conseguir de una vez por todas, su extinción. All the antigypsy laws enacted in Spain between 1499 and 1746 were intended so the gypsies stopped being gypsies. Albeit the excluding and violent measures dictated, such purpose was never achieved. Nevertheless, over time, the ethnic conflict became worse, to such an extent that in 1749 the state apparatus opted for dictating general prison for all gypsies. Males over seven years were then confined in the arsenals as forced-labor hand whilst men under the age of seven and women were interned in hospices, houses of mercy and factories. This purposeful separation was aimed to refrain the reproduction of gypsies and thus, achieve once for all, their extinction. Sa o kòntrarroma thamǎ save dinǎs i Espània maśkar o berś 1499 thaj o berś 1746, zumavenas te keren so o rroma te bistaren lenqo rromanipen, àmi madikh so lenqe thamǎ ćhudenas avri manuśen thaj sine but zorale, von na line baxtagor. Àmi maj palal, i etnikani ćhingar pharǎrdǎs but, thaj and-o berś 1749 o tham alosardǎs o baro phandipen sa e rromenqe: o rroma save sine èftaberśenqe vaj maj but berśenqe ӡele k-o phandipen sar rrobùrǎ thaj o rroma save sine maj cikne sar èfta berśenqe vi o rromnǎ ӡele k-o thana pal-e rakle save naj len dada, religikane khera thaj fìrme. Von ulavde len kadial sosqe na kamenas so o rroma te kerenas neve ćhavorre maśkar lenθe, thaj kadial te murden e rromen. Totes les lleis antigitanes promulgades a Espanya entre 1499 i 1746, pretenien que els gitanos deixessin de ser gitanos, però tot i les mesures excloents i violentes que dictaven, no van aconseguir tal propòsit. No obstant això, amb el temps el conflicte ètnic es va anar agreujant, fins a tal punt, que en 1749 l'aparell estatal va optar per la presó general per a tots els gitanos: els homes majors de set anys van ser confinats en els arsenals com a mà d'obra forçada i els homes menors de set anys i les dones van ser internades en hospicis, cases de misericòrdia i fàbriques. Aquesta separació intencionada tenia com a finalitat evitar la reproducció dels gitanos i d'aquesta manera aconseguir d'una vegada, per totes, la seva extinció.
Databáze: OpenAIRE