| Popis: |
Aquesta tesi analitza l'eficiència del sistema educatiu en un país en desenvolupament amb èmfasi en diferents fonts de desigualtat social. Addicionalment, es tenen en compte dos fenòmens de gran importància: el conflicte armat i les aportacions voluntàries d'organitzacions privades a l'educació. L'anàlisi es desenvolupa amb mètodes innovadors, prenent un enfocament no paramètric utilitzant ordre-m condicional i l'índex de metafrontera Malmquist-Luenberger. Aquests models s'apliquen a cada capítol a escoles de tot el país, diferents municipis i estudiants que es troben endarrerits i que pertanyen a un programa específic. El capítol introductori motiva i presenta el context general en què es realitza l'anàlisi, presenta aspectes específics del sistema educatiu colombià i els dos fenòmens estudiats, exposa els objectius i les aportacions específiques de la recerca, i finalment, mostra les bases de dades i metodologies. utilitzat per abordar les preguntes de recerca. Aquest document conté tres capítols empírics. Al primer, es mesuren els canvis en la productivitat de 4.587 escoles considerant la desigualtat entre estudiants i les diferències entre escoles públiques1 i privades. Per això, considerem els estudiants que van participar en la prova estandarditzada Saber 11 entre 2014 i 2017 en les matèries de matemàtiques, lectura, ciències, ciències socials i ciutadanes i anglès. Per calcular el canvi en la productivitat entre aquests anys, s'utilitza un índex de Malmquist-Luenberger de metafrontera, ja que pot tenir en compte tant la producció com la producció dolenta. El segon capítol empíric analitza la relació entre els homicidis per conflicte armat i l'eficiència educativa a 912 municipis entre el 2014 i el 2018. Per calcular la pèrdua potencial d'eficiència dels municipis pel conflicte armat s'utilitza un ordre-m condicional ja que és ideal per incloure variables de context a les estimacions d'eficiència. Finalment, el tercer capítol empíric avalua l'impacte causal a l'eficiència educativa d'un programa de tutoria de 6.455 estudiants que estan endarrerits; es fa servir una combinació de metodologies experimentals i d'avaluació de l'eficiència. Les conclusions, aportacions i implicacions per a la política pública i educativa i futures línies de recerca es presenten al capítol final. Esta tesis analiza la eficiencia del sistema educativo en un país en desarrollo con énfasis en diferentes fuentes de desigualdad social. Adicionalmente, se toman en cuenta dos fenómenos de gran importancia: el conflicto armado y los aportes voluntarios de organizaciones privadas a la educación. El análisis se desarrolla con métodos innovadores, tomando un enfoque no paramétrico utilizando orden-m condicional y el índice de metafrontera Malmquist-Luenberger. Estos modelos se aplican en cada capítulo a escuelas de todo el país, diferentes municipios y estudiantes que se encuentran rezagados y que pertenecen a un programa específico. El capítulo introductorio motiva y presenta el contexto general en el que se realiza el análisis, presenta aspectos específicos del sistema educativo colombiano y los dos fenómenos estudiados, expone los objetivos y aportes específicos de la investigación, y por último, muestra las bases de datos y metodologías. utilizado para abordar las preguntas de investigación. Este documento contiene tres capítulos empíricos. En el primero, se miden los cambios en la productividad de 4.587 escuelas considerando la desigualdad entre estudiantes y las diferencias entre escuelas públicas1 y privadas. Para ello, consideramos a los estudiantes que participaron en la prueba estandarizada Saber 11 entre 2014 y 2017 en las materias de matemáticas, lectura, ciencias, ciencias sociales y ciudadanas e inglés. Para calcular el cambio en la productividad entre estos años, se utiliza un índice de Malmquist-Luenberger de metafrontera, ya que puede tener en cuenta tanto la producción como la mala producción. El segundo capítulo empírico analiza la relación entre los homicidios por conflicto armado y la eficiencia educativa en 912 municipios entre 2014 y 2018. Para calcular la pérdida potencial de eficiencia de los municipios por el conflicto armado se utiliza un orden-m condicional ya que es ideal para incluir variables de contexto en las estimaciones de eficiencia. Finalmente, el tercer capítulo empírico evalúa el impacto causal en la eficiencia educativa de un programa de tutoría de 6.455 estudiantes que se encuentran rezagados; se utiliza una combinación de metodologías experimentales y de evaluación de la eficiencia. Las conclusiones, aportes e implicaciones para la política pública y educativa y futuras líneas de investigación se presentan en el capítulo final. This thesis analyzes the efficiency of the educational system in a developing country with an emphasis on different sources of social inequality. Additionally, two phenomena of great importance are taken into account: the armed conflict, and the voluntary contributions of private organizations to education. The analysis is developed with innovative methods, taking a non-parametric approach using conditional order-m and the metafrontier Malmquist-Luenberger index. These models are applied in each chapter to schools throughout the country, different municipalities and students who are lagging behind and who belong to a specific program. The introductory chapter motivates and presents the general context in which the analysis is carried out, presents specific aspects of the Colombian educational system and the two phenomena studied, sets out the objectives and specific contributions of the research, and finally, shows the databases and methodologies used to address the research questions. This document contains three empirical chapters. In the first, the changes in productivity of 4,587 schools are measured considering the inequality between students and the differences between public1 and private schools. To do this, we consider the students who participated in the Saber 11 standardized test between 2014 and 2017 in the subjects of mathematics, reading, sciences, social and citizen sciences and English. To calculate the change in productivity between these years, a metafrontier Malmquist-Luenberger index is used since it can take into account both outputs and bad outputs. The second empirical chapter analyzes the relationship between homicides due to armed conflict and educational efficiency in 912 municipalities between 2014 and 2018. A conditional order-m is used to calculate the potential loss of efficiency of municipalities due to the armed conflict since it is ideal for including context variables in efficiency estimates. Finally, the third empirical chapter evaluates the causal impact on the educational efficiency of a tutoring program of 6,455 students who are lagging behind; a combination of experimental and efficiency evaluation methodologies is used. The conclusions, contributions, and implications for public and educational policy and future lines of research are presented in the final chapter. |
