La frontera cíborg i el desdibuixament de les dicotomies
| Autor: | Mañé Ramírez, Irene |
|---|---|
| Přispěvatelé: | García Arregui, Aníbal |
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2022 |
| Předmět: | |
| Popis: | Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Aníbal García Arregui El “cíborg”, fusió d’organisme i element cibernètic, és una figura associada a la ciència ficció. Però s’ha utilitzat també en les ciències socials, des de Donna Haraway (1991) a l’anomenada antropologia cíborg (Case, 2011), per poder desdibuixar les dicotomies imperants a l’ontologia naturalista (Descola, 2014). Aquestes són sobretot la frontera entre naturalesa i cultura, i la frontera entre biologia i tecnologia. Els artistes cíborg utilitzen la tecnologia en simbiosi amb el cos per realitzar obres artístiques. Amb ells també apareixen desdibuixaments de la frontera entre obra i artista, equivalent a la dicotomia objecte/subjecte. Alguns d’aquests artistes es consideren cíborgs mentre que d’altres no, oferint un gran ventall de possibilitats a la definició de cíborg i, en conseqüència, a pensar dins les fronteres de les dicotomies esmentades. A més a més, alguns d’ells es consideren transespècie, és a dir, no es consideren completament humans, allunyant-se del transhumanisme. Per dur a terme la recerca, es van entrevistar i seguir a les xarxes alguns artistes cíborg. Les conclusions a les què s’ha arribat és que la definició de cíborg no és fixa ni ho ha de ser, sinó que és un espectre que permet pensar les dicotomies d’una forma més flexible i creativa. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|