| Popis: |
Aquest estudi analitza i determina si existeixen canvis en els comportaments, actituds i motivacions, al cap dels anys, en els col·lectius d’alumnes almeriencs d’Ensenyament Secundari Post Obligatori i de la Universitat d’Almeria, en el curs acadèmic 2001/02, mitjançant una anàlisi longitudinal de tendències, d’una extensió en el temps de tres i cinc anys. Igualment, també s’ha portat a terme una anàlisi transversal de les poblacions investigades. Per a la consecució dels objectius plantejats en aquest treball hem optat per una metodologia quantitativa, tot utilitzant mètodes descriptius, l’enquesta com a tècnica i el qüestionari com a instrument. Les poblacions objecte d’aquesta investigació són l’alumnat almerienc d’Educació Secundària Post Obligatòria i els universitaris de primer i segon cicle. La recollida de dades es va portar a terme entre els mesos de febrer i maig del 2002, mitjançant l’aplicació d’un qüestionari autoadministrat en presència d’un enquestador. Com a conclusions principals cal destacar que, amb el pas dels anys, hi ha variacions pel que fa al temps lliure disponible. Independentment de la població, continua existint relació entre el període temporal analitzat i el temps lliure disponible, així, els dies laborables es disposa de poc temps, els caps de setmana de suficient i en els períodes vacacionals de molt. L’ocupació d’aquest temps lliure continua estant marcada pels períodes temporals de vida; durant la setmana es prefereixen les activitats de lleure passiu, en caps de setmana les de relació social i diversió i en els períodes vacacionals les de lleure actiu i esportives. Continua havent-hi un marcat interès per la pràctica activa, encara que amb el pas dels anys ha baixat. Les valoracions positives de les classes d’Educació Física realitzades per l’alumnat, al costat de les actituds favorables dels pares cap a la pràctica fisicoesportiva de temps lliure dels seus fills, incideixen positivament en l’interès d’aquests últims cap a aquesta mena de pràctiques. La manca de temps i la mandra i la desesma són els principals motius d’inactivitat, mentre que les raons més importants de les persones actives es troben relacionades amb la salut i l’afiliació a les relacions socials S’ha produït un descens en la taxa de practicants, ha augmentat la d’abandó i resta estable el percentatge d’alumnat que mai no ha arribat a ser actiu. Existeix una associació entre la freqüència de pràctica i el tipus d’activitat fisicoesportiva realitzada, i predomina, amb independència de la modalitat practicada, la que es realitza pel seu compte i sense caràcter competitiu. Es demanen preferentment les activitats fisicoesportives més practicades i més ofertes, i fins i tot hi ha una associació entre el període temporal analitzat i els tipus de modalitats demanades. Trobem una homogeneïtat en la demanda dels períodes vacacionals en les tres poblacions objecte d’estudi, igual que els tres col·lectius prefereixen la pràctica fisicoesportiva de manera lliure i sense caràcter competitiu. |
