Efectes del canvi climàtic en els vins de carinyena en ecosistemes vulnerables. DOQ Priorat

Autor: Nadal Roquet-Jalmar, Montserrat, Sánchez-Ortiz, Antoni
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2018
Zdroj: Dossiers agraris; 20 : La varietat carinyena; p. 43-62
ISSN: 2013-9772
1135-2108
Popis: La composició del raïm i el tipus i l'estil de vi són el resultat de la interacció dels factors del medi, el clima i el sòl, conjuntament amb el maneig antròpic. Un dels reptes de la viticultura envers el canvi climàtic és aconseguir una producció sostenible que garanteixi una maduració òptima del raïm per obtenir vins de qualitat. L'ecosistema del Priorat, de clima càlid i sec, influït per l'escalfament global produït en aquests últims anys, constitueix un marc únic per a l'estudi de la vulnerabilitat del cultiu de la vinya. La variabilitat climàtica a final de maduració ve determinada, principalment, per l'augment de temperatura i el dèficit de pressió de vapor. En anys càlids, es registren les diferències fenològiques més grans entre parcel·les i mesoclimes, i s'arriba al màxim d'una setmana en brotada i verolada. Resultat del seguiment de la fenologia de la varietat carinyena durant tres anys, l'inici de brotada és independent de les variacions en la data de verema. Els canvis produïts en la fenologia de la vinya indiquen més variabilitat interanual que intranual. En anys càlids, els raïms i vins en zona precoç atenyen graus alcohòlics més alts que en zona tardana; en canvi, l'acidesa és significativament més elevada a la zona tardana. Els antocians presenten variabilitat quant a l'anyada i situació de la parcel·la; en canvi, l'acumulació de tanins és sempre superior en vins de regions precoces i en anyades càlides. En general, les vinyes que desenvolupen més àrea foliar no són capaces d'estalviar aigua i cap al final de la maduració pateixen deshidratació i defoliació en la zona dels raïms. En l'altre extrem, les plantes poc vigoroses i amb poca producció de raïms igualment es presenten febles i vulnerables al canvi climàtic. En anyades de sequera severa disminueix el seu rendiment notablement; el fruit presenta baies deshidratades i, en conseqüència, disminueix la qualitat del raïm. El present estudi ens ha permès, en diferents ubicacions parcel·làries/mesoclimàtiques, determinar uns rangs de concentració fenòlica del vi de carinyena. L'índex de polifenols total (IPT) es troba al voltant de 45-51 en anys temperats i de 45-72 en anys més secsi càlids. Independentment de l'any i de les parcel·les, els antocians es troben en un rang d'entre 441 a 526 mg/L. En relació amb els tanins, les diferències oscil·len entre 1,1 i 3 g/L. La producció de vins joves negres o de criança es podrà determinar en funció de la concentració en compostos fenòlics de raïm i, segons les condicions d'anyada i parcel·la, s'hi hauran d'implementar les tècniques enològiques adients per obtenir els diferents estils de vins. Coneixent la variabilitat interparcel·lària i l'efecte de l'anyada en la composició dels vins, l'establiment d'un interval de concentracions d'antocians i tanins és de gran importància per definir qualitats i estils de vi en parcel·les de vinyes velles en la Denominació d'Origen Qualificada Priorat.
Grape composition and wine style are the result of the interaction of both environment (climate and soil) and human management. One of the challenges of viticulture with respect to climate change is to achieve a sustainable production that guarantees an optimum ripeness of grapes in order to obtain quality wines. The Priorat climate is hot and the soil is poor and dry, thus altering both the ripening of grapes and the final composition of wines. Today, influenced by global warming, the Priorat vineyards are an adequate site for the study of vulnerability linked to the crop and grape management. Phenology, yield, phenolic ripeness of grapes and wine composition in 5 plots of Carinyena (with different orientations and elevations), located in the municipalities of El Molar (EM, early region) and Porrera (PO, late region) were evaluated during 2009 and 2010. Significant differences within plots were found in the warm-hot vintage (2009). The climatic variability at the end of the ripening process is due mainly to the effects of high temperatures and the vapour deficit pressure. During warm years the highest phenological differences between early and late regions were recorded, which reached a maximum of one week at budbreak and veraison. The start of budbreak is delayed in years of low winter temperatures but this delay does not seem to affect the variations in the harvest date. With respect to seasonal climate variability, the temperature rises in spring and autumn shortens the phenological stages in the late region, causing advances in flowering and harvest. The warm autumn also has a noticeable effect on the elongation cycle of the vine in the early region, prolonging the period from harvest to leaf drop. In general, vineyards that develop a big canopy with high leaf area are not able to save enough water and they can not reach an optimal ripeness. In fact, the plants suffer defoliation in the fruit zone. On the other hand, the low vigour of plants leads to a critical decrease of yield, and such plants are also vulnerable to climate change. High temperatures at the end of ripening in warm vintages promotes grape-berry dehydration that reduces the quality of the grape. The differences in Brix and aciditybetween vineyards are independent of orography/vintage. Acidity remains at higher levels during the longer summers with high temperatures maintained until harvest. The accumulation of anthocyanin is favored in hot and dry years in the late region, whereas the tannin content is higher in the early regions and warm years. On the basis of the variability of plots and vintages, this study has predicted an interval of phenol content for classifying Carinyena wine qualities. Total phenol content (TPC) varies from 45 to 72 while total tannins range from 1.1 to 3 g/L. Regardless of vintage and topography (plot), the anthocyanin range is narrower, running from 441 to 526 mg/L. The style of red wines could be defined on the basis of the phenol concentration to improve winemaking techniques.
La composición de la uva y el tipo y estilo de vino son el resultado de la interacción de los factores del medio, el clima y el suelo, conjuntamente con el manejo antrópico. Uno de los retos de la viticultura actual frente el cambio climático es conseguir una producción sostenible que garantice una maduración óptima de la uva para obtener vinos de calidad. El ecosistema del Priorat, de clima cálido y seco, influido por el calentamiento global producido en estos últimos años, constituye un marco único para el estudio de la vulnerabilidad del cultivo de la viña. La variabilidad climática a final de maduración viene determinada, principalmente, por el aumento de temperatura y el déficit de presión de vapor. En años cálidos se registran las mayores diferencias fenológicas entre parcelas y regiones precoces y tardías; se llega al máximo de una semana en brotación y envero. Como resultado del seguimiento de la fenología en la variedad cariñena durante tres años, el inicio de brotación es independiente de las variaciones en la fecha de vendimia. Los cambios producidos en la fenología de la viña indican mayor variación interanual que intranual. En años cálidos, los vinos en zona precoç alcanzan grados alcohólicos más altos que en zona tardía; contrariamente, la acidez es significativamente más elevada en la zona tardía. Los antocianos presentan variabilidad en cuanto a la añada y situación de la parcela; en cambio, la acumulación de taninos es siempre superior en vinos de regiones precoces y en añadas cálidas. En general, las viñas que desarrollan más superfície foliar no son capaces de ahorrar agua suficiente y al final de maduración se produce la defoliación basal en la zona del fruto. En el otro extremo, las plantas poco vigorosas y con poca producción de uvas igualmente se presentan débiles y vulnerables al cambio climático. En añadas de sequía severa disminuye su rendimiento notablemente, el fruto presenta bayas deshidratadas con la consecuente disminución de la calidad de la uva. El presente estudio nos ha permitido, en diferentes situaciones, determinar unos rangos de concentración fenólica del vino de cariñena. El índice de polifenoles total (IPT) se encuentra alrededor de 45-51 en años temperados y de 45-72 en años más secosy cálidos. Independientemente del año y de las parcelas, los antocianos se hallan en un rango de entre 441 a 526 mg/L. Referente a los taninos, el intervalo se encuentra entre 1,1 i 3 g/L. La producción de vinos jóvenes tintos o de crianza se podrá determinar en función de la concentración en compuestos fenólicos de la uva y, según las condiciones de anyada y parcela, adaptar las técnicas enológicas precisas para destinar la uva a los diferentes estilos de vinos. La predicción de un intervalo de concentraciones de antocianos y taninos es de gran importancia para definir calidades y estilos de vino de cariñena (mazuela) de cepas viejas en la Denominación de Origen Calificada Priorat, dada la gran variabilidad interparcelar y el efecto causado por la añada en la composición de sus vinos.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: