Primavera sense brunzits. Per què desapareixen les abelles?
| Autor: | Gómez Pajuelo, Antonio |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2014 |
| Zdroj: | Quaderns agraris; 36 : juny 2014; p. 101-115 |
| Popis: | Des de l'antigor, la humanitat ha explotat les abelles pels seus productes, la mel, únic aliment dolç fins al segle XVI, i la cera. Més tard, amb la microscòpia, apareix el concepte de la pol·linització, que dóna com a resultat la producció de fruites i llavors que suposen un terç dels nostres aliments. L'actual problema de desaparició de les abelles és multifactorial. Encara que hi ha hagut altres desaparicions històriques d'abelles, des de 1995 s'atribueix als neonicotinoides una disminució important de les poblacions de pol·linitzadors. Els treballs publicats en aquest sentit han originat la prohibició de tres d'aquests a la Unió Europea (UE) per un període de dos anys a partir de l'1 de desembre de 2013. Altres causes de la disminució de les abelles són les males floracions de tardor, pel canvi climàtic, que provoquen desnutrició en una època crítica; els residus dels acaricides que els apicultors utilitzen contra l'àcar varroa, que provoquen intoxicacions subletals i afecten l'expressió dels gens del sistema immunitari, i l'acció paràsita d'aquest àcar, que provoca també malnutrició i transmet malalties. Aquests factors poden ser més o menys importants, segons zones i explotacions, i actuen creant sinergia. La humanidad ha explotado a las abejas inicialmente por sus productos, la miel, único alimento dulce hasta el siglo XVI, y la cera. Posteriormente, con la microscopía, aparece el concepto de la polinización, cuyo resultado es la producción de frutas y semillas que suponen un tercio de nuestros alimentos. El actual problema de desaparición de las abejas es multifactorial. Aunque ha habido otras desapariciones históricas, desde 1995 se achaca a los neonicotinoides una importante disminución de las poblaciones de polinizadores. Los trabajos publicados en este sentido han originado la prohibición de tres de ellos en la Unión Europea (UE), desde el 1 de diciembre de 2013, durante dos años. Otras causas de disminución de las abejas son las malas floraciones otoñales, por el cambio climático, que provocan desnutrición en una época crítica; los residuos de los acaricidas que los apicultores utilizan contra el ácaro varroa, que provocan intoxicaciones subletales y afectan a la expresión de los genes del sistema inmunitario; y la acción parásita de este ácaro, que provoca también malnutrición y transmite enfermedades. Estos factores pueden ser más o menos importantes, según zonas y explotaciones, y actúan en sinergia. Since ancient times, beekeeping has provided humanity with two important products: honey, the only sweetener until the 16th century, and beeswax. Later, with the development of microscopy, the pollination process became known, allowing the improvement of fruits and seeds, which form one-third of all human food. The problem now observed of the disappearance of bees is due to a combination of factors. Other bee disappearances have occurred in the past but the large decrease in the pollinating bee population since 1995 is specifically attributed to neonicotinoids. The studies in this field led the European Union (EU) to put a ban on three neonicotinoids for a period of two years from 1 December 2013. Other causes of the decreased bee populationare the poor autumn flowering of plants due to climate change, which causes malnutrition in bees in a critical stage of their life cycle; the residues of acarides used by farmers to fight the varroa mite, which produce sub-lethal intoxication in bees while affecting gene expression in their immune system; and the selfsame parasitic action of varroa, which also causes malnutrition and transmits diseases. Varying in importance depending on areas and bee farms, these factors interact, creating synergies. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|