At the gates of China: the Augustinian mission (1575-1589) and its sinologic legacy
| Autor: | Sola, Diego |
|---|---|
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2017 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Pedralbes: revista d'història moderna; 2017: Núm: 37; p. 25-46 |
| ISSN: | 2385-4391 0211-9587 |
| Popis: | Després de l’establiment dels espanyols a les Filipines a partir de 1565, l’orde de sant Agustí, com a principal congregació religiosa a l’arxipèlag, es va convertir en el més ben posicionat per entrar a la Xina i fundar-hi una missió. No obstant això, aquest objectiu seria difícil d’aconseguir, tot i que, pel seu paper d’agents religiosos i alhora polítics al servei de Felip II, van rebre encàrrecs diplomàtics com els protagonitzats per fra Martín de Rada o fra Juan González de Mendoza. Les seves accions els van permetre esbossar una primera i coherent imatge de la Xina. Un retrat que s’avança a la sofisticada imatge que pocs anys després construirien els jesuïtes. Aquestes visions constitueixen la primera gran contribució a la sinologia europea d’època moderna. After the establishment of the Spanish in the Philippines in 1565, the Order of St. Augustine, as the main religious congregation in the archipelago, became the best positioned to enter in China and found a mission. However, this aim would be difficult to achieve, even though due to their role as religious and political agents at the service of Felipe II they had diplomatic assignments, such as the embassies commissioned to Fray Martín de Rada and Fray Juan González de Mendoza. Their actions allowed them to sketch a first and coherent image of China, ahead of the sophisticated image that the Jesuits would build a few years later. These impressions are the first major contribution to European sinology of early modern times Tras el establecimiento de los españoles en Filipinas a partir de 1565, la orden de San Agustín, como principal congregación religiosa en el archipiélago, se convirtió en la mejor posicionada para entrar en China y fundar una misión. Sin embargo, este objetivo sería difícil de conseguir, a pesar de que, por su papel de agentes religiosos y a la vez políticos, al servicio de Felipe II, contaron con encargos diplomáticos como los protagonizados por fray Martín de Rada o fray Juan González de Mendoza. Sus acciones les permitieron esbozar una primera y coherente imagen de China. Un retrato que se adelanta a la sofisticada imagen que pocos años después construirían los jesuitas. Estas visiones constituyen la primera gran contribución a la sinología europea de los tiempos modernos. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|