Le Programme de creation varietale et de porte-greffes de l'amandier a l'I.N R.A

Autor: Grasselly, Charles
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 1988
Zdroj: Quaderns agraris; 1988: 10: desembre 88; p. 27-35
Popis: Contràriament a altres espècies fruiteres, els programes de millora de l'ametller cerquen una varietat que pugui satisfer les necessitats industrials, i no pas assolir una maduració esglaonada. Entre els anys 1950 i 1970 l'INRA introduí i estudià més de 600 varietats d'ametller, i des del 1960 foren establerts uns criteris de selecció: florida tardana per tal d'escapar-se de les gelades; entrada ràpida en producció; producció regular i abundosa; fàcil de formar i de poda senzilla; closca ni massa dura ni massa tendra; resistència a les malalties, i altres, als quals el 1970 hom afegí els criteris d'autofertilitat i de maduració precoç. Han estat efectuades hibridacions per tal de crear varietats noves interessants i els encreuaments es fan sobre totes les espècies, col·locant sobre el pistil de la flor de la varietat escollida el pol&middo;len preparat de l'altra varietat. Les observacions comencen el tercer any de la plantació de la llavor, i al quart any hom suprimeix totes les que no presenten interès, i en queden tan sols un 5-6 % de les originals. Dels caràcters morfològics i fisiològics de l'ametller, l'amargor de l'ametlla i la closca tendra són recessius, mentre que la dolçor i la closa dura són dominants. Cal esmentar el caràcter de floració molt tardana amb «Tardy Nonpareil», mutant natural de «Nonpareil», car, dels híbrids obtinguts, la meitat són de floració tan tardana com el mutant, però la resta floreix a la mateixa època que els híbrids de «Nonpareil». La floració tardana va lligada a un altre caràcter, que és la producció lenta i feble. Per a trencar aquest lligam ha calgut de fer encreuaments «germà-germana» per tal que a la segona generació la recombinació de caràcters doni, ensems, els dos que hom desitja. L'autofertilitat, excepcional en l'ametller, ha estat trobada en varietats de la regió de Pulla (Itàlia) i els híbrids obtinguts són objecte d'estudi que encara continua; hom pot predir ja que les properes varietats d'ametller seran molt probablement autocompatibles. Pel que fa als portaempelts, els més emprats ara són: l'ametller i el presseguer de llavor i els híbrids presseguer-ametller, que són bons i es desenvolupen ràpidament. L'ametller de llavor com a portaempelt és objecte de la recerca espanyola. Hom estudia encara altres portaempelts, corn ara els de mirabolà, albercoquer, etc.
Al contrario de lo que ocurre con otras especies fruteras, los programas de mejora del almendro buscan una variedad que pueda satisfacer las necesidades industriales, y no obtener una maduración escalonada. Entre los arios 1950 y 1970, el INRA introdujo y estudió más de 600 variedades de almendro, y desde 1960 se establecieron unos criterios de selección: floración tardía para escapar a las heladas; entrada rápida en producción; producción regular y abundante; fácil de formar y de poda sencilla; cáscara ni demasiado dura ni demasiado tierna; resistencia a las enfermedades, y otros, a los cuales fueron añadidos en 1970 los criterios de autofertilidad y de maduración precoz. Se han efectuado hibridaciones para crear nuevas variedades interesantes, y los cruces se hacen sobre todas las especies, colocando sobre el pistilo de la flor de la variedad escogida, el polen preparado de la otra variedad. Las observaciones empiezan al tercer año de la plantación de la semilla, y al cuarto ario se suprimen todas las que no ofrecen interés, quedando de este modo tan sólo un 5-6 % de las originales. De los caracteres morfológicos y fisiológicos del almendro, el sabor amargo de la almendra y la cáscara tierna son recesivos, mientras que el sabor dulce y la cáscara dura son dominantes. Hay que destacar el carácter de floración muy tardía en «Tardy Nonpareil», mutante natural de «Nonpareil», ya que, des los híbridos obtenidos, la mitad son de floración tan tardía como el mutante, pero el resto florece en la misma época que los híbridos de «Nonpareil». La floración tardía va unida a otro carácter, que es la producción lenta y débil. Para romper esta unión ha sido necesario hacer cruces «hermano-hermana» a fin de que a la segunda generación, la recombinación de caracteres produzca al mismo tiempo los dos que se desean. La autofertilidad, excepcional en el almendro, ha sido hallada en variedades de la región de Puglia (Italia), y los híbridos obtenidos son objeto de estudios que todavía continúan; se puede predecir, ya, que las próximas variedades de almendro serán muy probablemente autocompatibles. En cuanto a los injertos, los más usados actualmente son: el almendro y el melocotonero de semilla, y los híbridos melocotonero-almendro, que son muy buenos y se desarrollan rápidamente. El almendro de semilla como portainjerto es objeto de la investigación española. Se estudian también otros portainjertos, como los de mirobálano, albaricoquero, etc.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: