| Popis: |
L’objectiu d’aquest estudi és presentar un avanç dels resultats obtinguts durant l’excavació arqueològica preventiva efectuada a l’hipogeu funerari de la Sagrera. Es tracta d’un hipogeu del neo- lític final que ha estat considerat com a excepcional dins l’àmbit de l’arqueologia catalana. Una excepcionalitat que ve donada tant pel seu estat de conservació com pel nombre d’individus enterrats (207 individus, a manca de l’estudi antropològic) com, sobretot, per la dinàmica de funcionament. A l’interior de la cambra sepulcral s’han pogut distingir dos grans moments d’ús. L’ús primigeni de l’hipogeu es caracteritza per una sèrie d’enterraments successius, reordenacions i arranjaments de l’espai que es tradueixen en acumulacions en posició secundària. En un moment donat, però, aquesta dinàmica d’ús es trenca sobtadament i és succeïda per un enterrament massiu i simultani. L’aparent absència de signes de violència així com la manca absoluta d’artefactes en aquest segon nivell ens porta a descartar el fet bèl·lic com a element explicatiu d’un enterrament d’aquestes característiques. Hipotetitzem, per tant, un fet traumàtic, tipus epidèmic, com a origen més probable d'aquest dipòsit. |
