La diglòssia és morta. Visca la diglòssia? Sobre la ideologia lingüística del nacionalisme basc conservador
| Autor: | Escribano, Daniel |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2017 |
| Zdroj: | Treballs de sociolingüística catalana; 27 : La transmissió lingüística intergeneracional; p. 215-233 |
| ISSN: | 2013-9136 0211-0784 |
| Popis: | Aquest article ressegueix el discurs a l'entorn de la diglòssia en el nacionalisme basc conservador. S'hi recorda que el nacionalisme històric defensava una distribució diglòssica inserible en l'esquema de Fishman (1967 i 1972), on el castellà funcionava com a llengua alta i l'èuscar com a varietat baixa. El nacionalisme que governa actualment a la Comunitat Autònoma Basca, en canvi, sense voler restablir aquella diglòssia, utilitza ara el terme com a significant difús per a legitimar la renúncia a assolir la plenitud funcional i l'hegemonia social de l'èuscar, en general, i la seva política lingüística, en particular. This article tracks the discourse on diglossia in conservative Basque nationalism. Historical nationalism advocated a diglossic compartmentalisation which can be framed in Fishman's scheme (1967, 1972), according to which Spanish was regarded as the H language and Basque as the L variety. Although the currently governing nationalism in the Basque Autonomous Region does not aim to restore that diglossia, it now uses the term diglossia as a vague signifier in order to legitimise the renouncement of achieving both a fully reversing language shift and a social predominance of the Basque language generally, and its own linguistic policy in particular. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|