Residential strategies in the process of family recomposition
| Autor: | Rivas, Ana |
|---|---|
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2013 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Papers: revista de sociologia; Vol. 98, Núm. 1 (2013); p. 103-126 |
| Popis: | En aquest article, s'analitzen les eleccions i les pràctiques residencials adoptades per les famílies reconstituïdes com una estratègia per gestionar l'entramat de relacions socials característic d'aquestes estructures familiars (relacions entre els fills i/o les filles no comuns, relacions entre els fills i/o les filles no comuns i les noves parelles dels pares o les mares, etc.), i s'estableixen noves fórmules en les quals aparellament, reconstitució familiar i coresidència no tenen per què coincidir ni aparèixer en l'ordre seqüencial que fins ara caracteritzava la formació d'una unitat familiar convencional. Les dades empíriques en què es basa l'article procedeixen d'una investigació qualitativa realitzada a la Comunitat de Madrid, on es van fer 51 entrevistes semidirectives a 17 famílies reconstituïdes, amb una mitjana de 3 entrevistes per família. La mostra de famílies es va diversificar segons el nivell socioeconòmic dels pares i les mares de cadascuna d'elles. Els resultats van posar de manifest el valor social i simbòlic de l'espai, concretat en l'espai habitacional com a agent regulador de possibles conflictes provinents de diferents cultures familiars que conflueixen en la nova parella i que aquesta ha de gestionar sense disposar, en la majoria dels casos, de referències familiars similars. This article examines the residential choices and practices adopted by stepfamilies as a strategy to manage the network of social relations characteristic of these family structures, such as relationships between stepbrothers, between stepchildren and stepfathers/step-mothers and others, by establishing new ways in which pairing, reconstituted families and co-residence does not have to coincide or appear in the sequential order that has characterized the formation of a conventional family until now. The empirical data supporting the article were drawn from a qualitative research study conducted in the Community of Madrid with 51 interviews of a sample of 17 stepfamilies. The results reveal the social and symbolic value of space as a regulatory agent of potential conflicts. En el presente artículo, se analizan las elecciones y las prácticas residenciales adoptadas por las familias reconstituidas como una estrategia para gestionar el entramado de relaciones sociales característico de estas estructuras familiares (relaciones entre los hijos y/o las hijas no comunes, relaciones entre los hijos y/o las hijas no comunes y las nuevas parejas de los padres o las madres, etc.), estableciendo nuevas fórmulas en las que emparejamiento, reconstitución familiar y corresidencia no tienen por qué coincidir ni aparecer en el orden secuencial que hasta ahora caracterizaba la formación de una unidad familiar convencional. Los datos empíricos en los que se apoya el artículo proceden de una investigación cualitativa1 realizada en la Comunidad de Madrid, en la que se hicieron 51 entrevistas semidirectivas a 17 familias reconstituidas, con una media de 3 entrevistas por familia. La muestra de familias se diversificó según el nivel socioeconómico de los padres y las madres de cada una de ellas. Los resultados pusieron de manifiesto el valor social y simbólico del espacio, concretado en el espacio habitacional como agente regulador de posibles conflictos provenientes de diferentes culturas familiares que confluyen en la nueva pareja y que ésta debe gestionar sin disponer, en la mayoría de los casos, de referencias familiares similares. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|