La font del Sot de Dosrius. Un indret emblemàtic, de natura, esbarjo i inspiració literària
| Autor: | Alsina Boix, Neus, Jubany i Pinós, Àngels |
|---|---|
| Rok vydání: | 2018 |
| Zdroj: | Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme; Núm. 12 (2018): “Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme”; p. 286-302 |
| ISSN: | 2462-3296 2462-3261 |
| Popis: | Tal i com el nom del municipi de Dosrius indica, els dos cursos d’aigua més rellevants són dues rieres, la de Canyamars i la del Far, que conflueixen formant la riera de Dosrius, per tant, l’aigua és un bé molt preuat i molt present al poble: rieres, pous de glaç, molins, safareigs, preses subterrànies, mines, barratges, rescloses, pous i també fonts, moltes fonts, més d’una quarantena escampades pel llarg i ample dels 40 Km2 de territori.En aquest article volem parlar de la font del Sot, la font rovellada, la font d’aigua ferruginosa, la més coneguda, la més popular. Situada a, aproximadament, un quilòmetre del nucli de Dosrius, abans d’arribar a la cruïlla de la carretera de Cardedeu, a mà esquerra, al costat de la Riera de Rials, en un clot obac i fred, en una esplanada plena de vegetació (plàtans, verns, alzines i joncs).Fins a mitjan del segle XX va ser un dels llocs més emblemàtics del municipi, utilitzat com a reclam turístic i d’estiueig, ja que era un lloc d’esbarjo molt freqüentat, tant per la gent de Dosrius com pels estiuejants, atès que s’hi anava a passejar, a berenar, a dinar, a fer petar la xerrada, ...Les fonts foren també un lloc d’inspiració literària per a escriptors com l’Esteve Albert, fill de Dosrius, i l’Anna Murià, que en el seu llibre El país de les fonts, ens en parla. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|