Un cervell ètic?
| Autor: | Robles, Bernabé |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2017 |
| Zdroj: | Treballs de la Societat Catalana de Biologia; 67 : 2016; p. 10-17 |
| Popis: | Pot la neurociència dir-nos el que és o no correcte? És difícil negar que hi ha una íntima connexió entre cervell i conducta, i també una peculiar relació entre els nostres cervells i nosaltres mateixos. En els darrers vint anys, neurocientífics i filòsofs han descobert que s'interroguen per les mateixes coses: la consciència, el jo, la percepció, el pensament, els sentiments, la voluntat, la intencionalitat, la moral, etc. La neuroimatge funcional no visualitza el pensament humà per se, només mostra correlats de certes funcions cognitives que hi participen. És una aproximació indirecta que genera importants qüestions ètiques, legals i socials. La seva creixent popularitat, les expectatives creades i les seves incipients aplicacions comercials, educatives i judicials han provocat un creixement desorbitat de les publicacions tant en literatura estrictament científica com ètica o legal, tot i que ens consta una gran incomunicació entre ambdós mons. Revisem en aquest article el que sabem fins ara sobre les bases neurològiques de l'ètica, des de la perspectiva de la filosofia de la ciència, i defensem la tesi que no hi ha un «mòdul de l'ètica» en el cervell, si entenem bé el significat d'aquesta atractiva però sovint instrumentalitzada paraula. Can neuroscience tell us what is right and wrong? It is difficult to deny that there is an intimate connection between brain and behavior, and a special relationship between our brains and ourselves. In recent decades, neuroscientists and philosophers have discovered that they always return to the same questions: conscience, the self, perception, thought, feelings, will, intentionality, morality, etc. Functional neuroimaging does not show human thought per se but only correlates of certain functions involved. It is an indirect approach that generates important ethical, legal and social questions. Its growing popularity, the expectations generated and the emerging commercial, educational and legal applications have led to a surge of publications in strictly scientific journals and in others dedicated to areas such as ethics or law, although there is a notable lack of communication between them. In this article, we review what we currently know about the neurological basis of ethics from a philosophy of science perspective, defending the idea that there is no ethics module in the brain, if we |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|