Social cynicism. Conservative conflict vs. ethical self-construction of the subject

Autor: García Olivo, Pedro
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2014
Předmět:
Zdroj: Temps d'Educació; 2014: Núm.: 47; p. 13-31
Popis: El principi esquerra s'ha tornat «socialcínic»; i la seva falsedat es percep tant en l'àmbit de l'administració, quan pren el poder anomenant-se socialdemocràcia, liberalisme social, etc., com en el domini de la protesta i de la praxis política antagonista. Desaparegut el Subjecte sobre el que descansa el relat clàssic de l'Emancipació (el Proletariat i els seus diferents substituts funcionals, des dels estudiants fins als indígenes), i davant la impostura característica dels esforços per a construir-lo des d'un cert exterior (Síndrome de Viridiana, en els nostres termes), guanya avui terreny el nou ordre de la «conflictivitat conservadora» (gestió política de la desobediència). La resistència que no repercuteix en la simple reproducció "revoltosa" de l'existent esdevé raresa; però es pot reconèixer-la en determinades pràctiques minoritàries, que semblen ajustar-se a una mateixa divisa: l'autoconstrucció ètic-estètica del subjecte per a la lluita. A nivell teorètic, una autoconstrucció tal reuniria, com formant pinya, les veus dels quínics antics, dels llibertaris de la primera hora, de Nietzsche i dels crítics actuals de la Biopolítica. _____________________________________________ Le principe schématique est devenu «social-cynique», et sa fausseté est un précepte aussi bien dans le domaine de l’administration, quand il prend le pouvoir en se nommant social-démocratie, libéralisme social, etc., que dans le domaine de la protestation et de la praxis politique antagoniste. Une fois disparu le sujet sur lequel repose le récit classique de l’émancipation (le prolétariat et ses différents substituts fonctionnels, des étudiants aux indigènes), et devant l’imposture caractéristique des efforts pour le construire d’un certain extérieur (syndrome de Viridiana, dans nos termes), le nouvel ordre de la "conflictualité conservatrice" (gestion politique de la désobéissance) gagne aujourd’hui du terrain. La résistance qui ne répercute pas dans la simple reproduction «revoltueuse» de l’existant devient une rareté, mais on peut la reconnaître dans certaines pratiques minoritaires, qui semblent s’ajuster à une même devise: l’auto-construction éthico-esthétique du sujet pour la lutte. Au niveau théorétique, une telle auto-construction réunirait, comme formant un groupe, les voix des Cyniques antiques, des libertaires de la première heure, de Nietzsche et des critiques actuels de la biopolitique.
The left-wing principle has become that of «social cynicism». Its falseness can be seen in the area of administration when the left are in power under the name of social democracy, social liberalism, etc., and in the domain of protest and antagonistic political practice. As the Subject on which the classic narrative of Emancipation was based has disappeared (the Proletariat and its various functional substitutes, from students to indigenous people), and faced with the characteristic pretence of efforts to construct the Subject from an external truth (the «Viridiana syndrome», in our terms), today the new order of «conservative conflict» (the political management of disobedience) is gaining ground. Resistance that does not lead to a basic «rebellious» reproduction of that which already exists is a rarity. However, it can be found in certain minority practices that appear to be adapted to the same slogan: the ethical-aesthetic self-construction of the subject for the struggle. At a theoretical level, such self-construction would bring together, as if forming a tight group, the voices of early cynics, the first libertarians, Nietzsche and the current critics of biopolitics.
El principio izquierda se ha vuelto «socialcínico»; y su doblez se percibe tanto en el ámbito de la administración, cuando toma el poder nombrándose socialdemocracia, liberalismo social, etc., como en el dominio de la protesta y de la praxis política antagonista. Desaparecido el Sujeto sobre el que descansaba el relato clásico de la Emancipación (el Proletariado y sus distintos sustitutos funcionales, desde los estudiantes hasta los indígenas), y ante la impostura característica de los esfuerzos por construirlo desde un cierto exterior (síndrome de Viridiana, en nuestros términos), gana hoy terreno el nuevo orden de la «conflictividad conservadora» (gestión política de la desobediencia). La resistencia que no redunda en la mera reproducción «revoltosa» de lo dado deviene rareza; pero cabe reconocerla en determinadas prácticas minoritarias, que parecen ceñirse a una misma divisa: la autoconstrucción ético-estética del sujeto para la lucha. A nivel teorético, una tal autoconstrucción reuniría, como en un corro amistoso, las voces de los quínicos antiguos, de los libertarios de la primera hora, de Nietzsche y de los actuales críticos de la Biopolítica.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: