Violence, Family and Gender: Melania G. Mazzucco’s crime novel

Autor: Ardolino, Francesco
Jazyk: italština
Rok vydání: 2017
Předmět:
Zdroj: Quaderns d'Italià; Núm. 22 (2017): Studi in onore di María de las Nieves Muñiz Muñiz; p. 181-192
ISSN: 2014-8828
1135-9730
Popis: La novel·la Un giorno perfetto (A Perfect Day, 2005), que tres anys més tard Ferzan Özpetek portarà a la gran pantalla, és l'únic text de Melania G. Mazzucco que sembla apropar-se als llindars del gènere policíac. Tanmateix, el ritme trepidant, el reregust per a la quotidianitat i el fetitxisme al voltant de les armes generen unes expectacions que la narració no acabará de confirmar. Ja des de la prolexi inicial, els esdeveniments perden importància per deixar espai a una lectura social en què la violència de gènere es col·loca contra el fons de les diferents vicissituds socials i familiars dels personatges, que s'inserten en la geografia urbana de la capital d'Itàlia. Rere una escriptura aparentement senzilla, s'amaga la capacitat de multiplicar motius i tonalitats per construir una novel·la polifònica en què fins i tot la banda sonora de les cançons del període adquireix una funció estructural.
The novel Un giorno perfetto (A Perfect Day, 2005), which was adapted for the cinema by Ferzan Özpetek in 2008, is Melania G. Mazzucco’s only novel to date to foray into the terrain of crime fiction. The frenetic pacing, the penchant for the ordinary and quotidian, and the fetishizing of weapons all work to create genre expectations that the narrative does not manage to bring to fruition. From the opening prolepsis, the novel’s events diminish in significance and make way for a social reading in which gender violence is situated ona backdrop of a variety of social and familial difficulties as experienced by the characters. These are inserted into the urban geography of Italy’s capital city. Beneath an apparently simple writing style is hidden the capacity to multiply motives and nuances to create a polyphonic novel in which even the soundtrack of songs of the time period acquire a structural function.
La novela Un giorno perfetto (A Perfect Day, 2005), que tres años más tarde Ferzan Özpetek llevará a la gran pantalla, es el único texto de Melania G. Mazzucco que parece acercarse a los lindares del género policiaco. Sin embargo, el ritmo trepidante, el retrogusto para la cotidianidad y el fetichismo acerca de las armas generan unas expectaciones que la narración no acabará de confirmar. Ya desde la prolexis inicial, los acontecimientos pierden de importancia para dejar espacio a una lectura social en la que la violencia de género se coloca contra el fondo de las diferentes vicisitudes sociales y familiares de los personajes, que se insertan en la geografía urbana de la capital de Italia. Detrás de una escritura aparentemente sencilla, se esconde la capacidad de multiplicar motivos y tonalidades para construir una novela polifónica en la que hasta la banda sonora de las canciones del período adquiere una función estructural.
Il romanzo Un giorno perfetto (2005), che tre anni più tardi verrà adattato al grande schermo da Ferzan Özpetek, è l’unico testo di Melania G. Mazzucco che sembra affacciarsi alle porte del giallo. Ma il ritmo trepidante, il retrogusto della quotidianità e il feticismo delle armi generano delle aspettative che non vengono confermate dalla narrazione. Sin dalla prolessi iniziale, gli avvenimenti perdono valore per dar spazio a una lettura sociale in cui la violenza di genere si colloca sullo sfondo delle varie vicende personali e familiari dei personaggi, inseriti nella geografía urbana della capitale italiana. Dietro una scrittura apparentemente semplice, si cela la capacità di moltiplicare motivi e toni per costruire un romanzo polifonico in cui anche la colonna sonora delle canzoni del momento acquisisce una funzione strutturale.
Databáze: OpenAIRE