Teresa Wilms Montt: Viscerality as Activism
| Autor: | Macon, Cecilia |
|---|---|
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Rok vydání: | 2017 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada; Núm. 17 (2017); p. 191-205 |
| Popis: | És usual assenyalar que el debat sobre les emocions com a part de l’acció política tan sols va passar a formar part del feminisme en els darrers anys. No obstant això, és notòria la referència en la literatura feminista de la primera onada a l’espai de l’íntim en termes de col·lisió d’emocions profundament política que pot ser definida com a «visceralitat». El present treball s’emmarca en un projecte que té com a objectiu final assenyalar la manera en què la transmissió dels afectes va formar part fonamental de la constitució del feminisme. Aquest article s’ocupa d’analitzar la producció de l’escriptora xilena Teresa Wilms Montt, molt particularment de la seua primera obra, Inquietudes sentimentales (1917). No es tracta merament d’argumentar la presència de la dimensió emocional, sinó d’indagar en l’especificitat d’aquest moment de la seua escriptura on la categoria «d’intimitat» es torna central a l’hora d’establir principis feministes. Són les característiques del seu recorregut —on entren en col·lisió les emocions més diverses— i el vincle que estableix en les lluites polítiques del feminisme de tipus anarquista les que obren la possibilitat d’entendre aquesta etapa, donant compte de la constitució d’una geografia afectiva per a l’activisme. Una geografia marcada centralment pel desafiament a «estructures del sentir» patriarcals a través d’intervencions que visibilitzen el paper polític de la visceralitat com acció. It is often said that the debate on emotions as political action has only become an essential part of feminism in the last years. However, in the first wave of feminist literature there are plenty of references to the sphere of the intimate in terms of a deeply political collision of affects which can be characterized in terms of “viscerality”. This paper is part of a project that aims to discuss the ways in which the transmission of affects was crucial for the constitution of feminism. In this context, it analyzes writings by Chilean Teresa Wilms Montt, and particularly her first book Inquietudes sentimentales (1917). Rather than merely note the presence of an emotional dimension, my interest is to delve into this moment of her writing, when “intimacy” became key to establish feminist principles. The main features of her itinerary—in which many emotions collided—and the links established with the political struggle of anarchist feminism, open up a possibility to understand this early stage of activism, through the constitution of an affective geography for activism. A geography framed by a challenge to patriarchal “structures of feeling” by means of interventions that express the political role of the visceral action. Es usual señalar que el debate sobre las emociones como parte de la acción política solo pasó a formar parte del feminismo en los últimos años. Sin embargo, es notoria la referencia en la literatura feminista de la primera ola al espacio de lo íntimo en términos de una colisión de emociones profundamente política que puede ser definida en términos de “visceralidad”. El presente trabajo se enmarca en un proyecto que tiene como objetivo final señalar el modo en que la transmisión de los afectos formó parte fundamental de la constitución del feminismo. Este artículo se ocupa de analizar la producción de la escritora chilena Teresa Wilms Montt, muy particularmente su primera obra, Inquietudes sentimentales (1917). No se trata meramente de argumentar la presencia de la dimensión emocional, sino de indagar en la especificidad de ese momento de su escritura donde la categoría de "intimidad" se torna central a la hora de establecer principios feministas. Son las características de su recorrido —donde entran en colisión las emociones más diversas— y el vínculo que establece con las luchas políticas del feminismo de corte anarquista las que abren la posibilidad de entender esta etapa, dando cuenta de la constitución de una geografía afectiva para el activismo. Una geografía marcada, centralmente por el desafío a “estructuras del sentir” patriarcales a través de intervenciones que sacan a la luz el papel politico de la visceralidad en tanto acción. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|