Mirar envers el futur: evolució demogràfica i evolució de l'ús del valencià a Borriana

Autor: Modest Barrera Aymerich, Joan R. Monferrer Daudí
Jazyk: Catalan; Valencian
Rok vydání: 2014
Předmět:
Zdroj: Repositori Universitat Jaume I
Universitat Jaume I
Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica; 2014: Núm.: 25 Evolució de la ciutat mitjana valenciana cap al segle XXI. El cas de Borriana; p. 45-59
Popis: L’evolució demogràfica de Borriana durant els darrers anys es caracteritza per un fort creixement, que trencava la tendència a l’estancament i envelliment de la població, gràcies als fluxos d’immigrants. Aquesta arribada de gent, majoritàriament de Romania i Marroc, planteja la necessitat d’augmentar els esforços en educació i sanitat com a instruments per a desplegar polítiques d’igualtat. Respecte a l’ús del valencià, hem vist com al llarg del segle XX s’ha produït un increment de la castellanització que va començar en els anys 30 i ha anat augmentant en les dècades següents dins del procés de substitució lingüística iniciat a la ciutat de València al segle anterior, tot i que a partir dels anys 80 es produeix una inflexió significativa que ha permès un manteniment de l’ús del valencià que podria traduir-se en una reversió de la situació. Tanmateix, l’arribada massiva d’immigrants d’altres països i cultures que s’ha produït en la primera dècada del segle XXI, suposa una nova situació ben diferent a l’anterior i un repte per al futur de la nostra llengua. La evolución demográfica de Borriana durante los últimos años se caracteriza por un fuerte crecimiento, que rompía la tendencia al estancamiento y envejecimiento de la población, gracias a los flujos de inmigrantes. Esta llegada de gente, mayoritariamente de Rumania y Marruecos, plantea la necesidad de aumentar los esfuerzos en educación y sanidad como instrumentos para desarrollar políticas de igualdad. Respecto al uso del valenciano, hemos visto que a lo largo del siglo XX se ha producido un incremento de la castellanización que empezó en los años 30 y que ha ido aumentando a lo largo de las décadas siguientes dentro del proceso de substitución lingüística iniciado en la ciudad de Valencia en el siglo anterior, aunque a partir de los años 80 se produce una inflexión significativa que ha permitido un mantenimiento del uso del valenciano que podría traducir-se en una reversión de la situación. Sin embargo, la llegada masiva de inmigrantes de otros países y culturas producida en la primera década del siglo XXI supone una nueva situación muy diferente a la anterior y un reto para el futuro de nuestra lengua. L’évolution démographique de Borriana pendant les dernières années se caractérise par une forte croissance, qui cassait la tendance vers la stagnation et le vieillissement de la population, grâce aux flux d’immigrants. Cette arrivée de gens, majoritairement de la Roumanie et du Maroc, pose la nécessité d’augmenter les efforts en éducation et santé en tant qu’instruments pour le développement de politiques d’égalité. Quant à l’emploi du valencien, nous avons été témoins pendant le XXème siècle d’une croissance de la castillanisation à partir des années 30, ayant augmenté tout le long des décennies suivantes dans le processus de substitution linguistique amorcé à la ville de Valence au siècle précédent ; à partir des années 80, cependant, une inÁexion significative a permis la soutenance de l’emploi du valencien, ce qui pourrait renverser la situation. Nonobstant, l’arrivée massive d’immigrants d’autres pays et cultures pendant la première décennie du XXIème siècle suppose une nouvelle situation très différente de la précédente ainsi qu’un enjeu pour l’avenir du valencien. The demographic development of Borriana has, in recent years, been characterised by a strong immigration-based population growt that has reversed the trend of a stagnating and progressively ageing population. This influx of people, mostly from Romania and Morocco, triggers the need to increase the institutional provisions for education and healthcare as tools to develop social equality policies. Regarding the use of the Valencian language, it can be observed that there was an ongoing “hispanisation” from the 1930s onwards, which intensified over subsequent decades as part of a process of language replacement that had begun in the city of Valencia in the 19th century. However, in the 1980s this process came to a turning point, after with the use of Valencian has remained stable; this could mean that the trend is being reversed. On the other hand, the massive influx of immigrants from foreign countries and cultures during the 2000s has changed this situation and represents a challenge for the future of the Valencian language.
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: