De la autarquía a la modernidad: la obra de Mauro LLeó

Autor: Carmen Martinez Gregori
Přispěvatelé: Jordá Such, Carmen, Universitat Politècnica de València. Departamento de Composición Arquitectónica - Departament de Composició Arquitectònica
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2015
Předmět:
Zdroj: RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
instname
Popis: [EN] Modern architecture in Valencia and some of its most important figures, have notbeen given to know in depth in the specialized literature. This Thesis aims to be afirst approach to the work of one of these architects, Mauro Lleó Serret (1914-2001) who left a great heritage but due to proximity, due to ignorance, or for nothaving recognized its value has been often undervalued.While it's true that his work begins in the era of autarchy, with formal expressionsinspired by solutions of the past, he will soon be interested in architecture that isbeing done outside of Spain, of the great Masters as Mies, and will begin toincorporate details of it in their work. Thus, seven of his projects mark thepassage to modernity in terms of compositional, technical and materialssolutions. These will be two orders for the "Federación Sindical de AgricultoresArroceros de España": the project for the pavilion at the 1st International Fair ofthe field for the Rice National Cooperative in the Casa de Campo of Madrid (1953)and the project of rice factory in Sueca (1954), three industrial projects: project fora bottling plant of "Coca Cola" (1958) and the building for the metal fabricationsfactory FLEX (1961) , both in Quart de Poblet and the project for the S.E.A.T.branch in Valencia (1965), and finally two educational projects: the project ofschool in Valencia for the religious Institute of Purity (1962-1964) and the projectof a building for Social Institute of Women (1966).Drawings, photographs of buildings in its current state, interviews with theirusers or the personal archive of the architect, among others, have been light, inaddition to the possibility of a work of comprehensive analysis of certain works,to an approach to his career in the field of building from 1940 until 1976. Thiswork doesn't forget neither the important contribution made by Mauro LleóSerret in the field of urban planning and rehabilitation, but focuses on its role asan architect of buildings that did arouse the concern of the modern in Valencia.
[ES] La arquitectura moderna en Valencia y algunas de sus figuras más relevantes, nohan sido dadas a conocer en profundidad en la bibliografía especializada. EstaTesis pretende ser un primer acercamiento a la obra de uno de estos arquitectos,Mauro Lleó Serret (1914-2001) que dejó un gran patrimonio construido pero que,por cercanía, por desconocimiento, o por no haber reconocido su valor haquedado en muchas ocasiones infravalorado.Si bien es verdad que su obra se inicia en la época de la autarquía, conmanifestaciones formales inspiradas en soluciones del pasado, pronto pasará ainteresarse por la arquitectura que se está haciendo fuera de España, la de losgrandes maestros como Mies, y empezará a incorporar detalles de la misma en sutrabajo. Así pues, siete de sus proyectos marcarán el paso hacia la modernidad encuanto a soluciones compositivas, técnicas y materiales. Estos serán dos encargospara la Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España: el proyecto depabellón en la I Feria Internacional del campo para la Cooperativa Nacional delarroz en la Casa de Campo de Madrid (1953) y el Proyecto de factoría arrocera enSueca (1954), tres proyectos industriales: el Proyecto de planta de embotellar"Coca-Cola" (1958) y el de edificio para fábrica de transformados metálicos FLEX(1961), ambos en Quart de Poblet y el Proyecto de filial de S.E.A.T. en Valencia(1965), y por último dos proyectos docentes: el proyecto de Colegio de Enseñanzaen Valencia para el Instituto Religioso de la Pureza (1962-1964) y el Proyecto deedificio para Instituto Social de la Mujer (1966).Planos, fotografías de los edificios en su estado actual, entrevistas con sususuarios o el archivo personal del arquitecto, entre otros, han dado luz, ademásde a la posibilidad de un trabajo de análisis exhaustivo de determinadas obras, auna aproximación a su trayectoria profesional en el campo de la edificación desde1940 hasta 1976. Este trabajo no olvida tampoco la importante contribución deMauro Lleó Serret en el campo del urbanismo y la rehabilitación, pero se centraen su papel como arquitecto de edificios que hicieron despertar la inquietud de lomoderno en Valencia.
[CAT] L' arquitectura moderna a València i algunes de les seues figures més rellevants,no s'han donat a conéixer amb profunditat a la bibliografia especialitzada.Aquesta Tesi pretén ser un primer apropament a l'obra d'un d'aquestsarquitectes, Mauro Lleó Serret (1914-2001) que va deixar un gran patrimoniconstruït però que, per proximitat, per desconeixement o per no haver reconegutel seu valor ha quedat moltes vegades infravalorat.Si bé és veritat que la seua obra s'inicia a l'època de l'autarquia, ambmanifestacions formals inspirades en solucions del passat, prompte passarà ainteressar-se per l'arquitectura que s'està fent fora d'Espanya, la dels gransMestres com Mies, i començarà a incorporar detalls de la mateixa al seu treball.Així doncs, set dels seus projectes marcaran el pas cap a la modernitat quant asolucions compositives, tècniques i materials. Aquests seran dos encàrrecs per ala "Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España": el projecte depavelló en la I Fira Internacional del camp per a la Cooperativa Nacional de l'arròça la Casa de Campo de Madrid (1953) i el Projecte de factoria arrocera a Sueca(1954), tres projectes industrials: el Projecte de planta d'embotellar "Coca-Cola"(1958) i l'edifici per a fàbrica de transformats metàl·lics FLEX (1961), els dos aQuart de Poblet i el Projecte de filial de S.E.A.T. a València (1965), i per últim dosprojectes docents: el Projecte de Col·legi d'Ensenyament a València per al'Institut Religiós de la Puresa (1962-1964) i el Projecte d'edifici per a InstitutSocial de la Dona (1966).Plànols, fotografies dels edificis al seu estat actual, entrevistes amb els seususuaris o l'arxiu personal de l'arquitecte, entre d'altres, han donat llum, a més dea la possibilitat d'un treball d'anàlisis exhaustiu de determinades obres, a unaaproximació de la seua trajectòria professional al camp de l'edificació des de1940 fins a 1976. Aquest treball no oblida tampoc la important contribució deMauro Lleó Serret al camp de l'urbanisme i la rehabilitació, però es centra amb elseu paper com arquitecte d'edificis que feren despertar la inquietud del modern aValència.
Martinez Gregori, C. (2015). De la autarquía a la modernidad: la obra de Mauro LLeó [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/54136.
TESIS
Databáze: OpenAIRE
Externí odkaz: