| Popis: |
Cet article propose une lecture de La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza (1994), d’Isabel-Clara Simó, et analyse deux concepts clefs du roman : d’un côté la sauvagerie, qui figure les personnages féminins exilés dans les marges réelles et figurées du discours, tout le long du récit ; de l’autre la domestication ou l’imposition de l’ordre masculin par le contrôle, la surveillance et la logique de l’échange. L’étude développe ces deux topoï à partir de l’analyse des personnages, mais aussi des ressorts poétiques et narratologiques les plus saillants, le tout sous l’égide théorique de Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig et Judith Butler. Aquest article proposa una lectura de La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza (1994), d’Isabel-Clara Simó, i analitza dos conceptes clau de la novel·la: d'una banda, el salvatgisme, que relega els personatges femenins als marges reals i figuratius del discurs, al llarg del relat; de l’altra, la domesticació o la imposició de l’ordre masculí mitjançant el control, la vigilància i la lògica de l'intercanvi. L'estudi desenvolupa aquests dos tòpics a partir de l’anàlisi dels personatges, però també de les fonts poètiques i narratològiques més destacades, amb el marc teòric de Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig i Judith Butler. This article proposes a reading of La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza (1994), by Isabel-Clara Simó, following two key concepts of the novel: on the one hand, that of savagery, understood as a representational exile that relegates the female characters of the story to the margins of discourse, both literally and figuratively. On the other hand, that of domestication, or imposition of the masculine order through the use of control, surveillance, and the logic of exchange. The study develops these two topics from the analysis of the characters but also in light of some of the most outstanding poetic and narratological resources of the novel, all under the theoretical frame of authors such as Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig and Judith Butler. |
