El franquisme català i Europa : de Munic a París
| Autor: | Francesc Vilanova i Vila-Abadal |
|---|---|
| Rok vydání: | 2021 |
| Předmět: |
Francesc Cambó
Destino franquisme 05 social sciences 0507 social and economic geography Social Sciences 06 humanities and the arts History (General) 050701 cultural studies falangisme 060104 history Falangism Auxiliary sciences of history D1-2009 Ignasi Agustí Franquisme 0601 history and archaeology Political science Josep Vergés Francoism Falangisme |
| Zdroj: | Recercat: Dipósit de la Recerca de Catalunya Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) Universitat Autònoma de Barcelona Dictatorships & Democracies, Iss 7 (2019) Dipòsit Digital de Documents de la UAB Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname |
| Popis: | Les dretes catalanes del 1936 no van ser immunes a la contaminació del discurs feixista europeu dels anys trenta del segle passat. En el context excepcional de la Guerra Civil espanyola, els elements polítics i inte?ectuals del món conservador català (dirigents polítics com Francesc Cambó, joves periodistes i escriptors com Ignasi Agustí, etc.) van assumir, de forma conscient i volguda, el discurs interpretatiu generat pels feixismes europeus: l'antisemitisme, la guerra dels imperialismes occidentals (l'anglosaxó i el francès), la legitimitat del renaixement alemany, etc. A la caiguda de París, el juny del 1940, els franquistes catalans havien arribat a un consens transversal inqüestionable: les democràcies eren els règims dèbils del passat; el present era per als règims valents i enèrgics; el futur seria un nou ordre europeu alliberat de les rèmores de la Il·lustració In 1936 Catalan right-wingers' discourse was corrupted by that hold by European Fascism during the thirties. In the exceptional context of the Spanish Civil War, conservative Catalan political and intellectual figures (political leaders like Francesc Cambó, young journalists and writers like Ignasi Agustí, etc.) eagerly and consciously embraced the interpretative discourse elaborated by European Fascism: antisemitism, the war of the British and French imperialism, the legitimacy of German rebirth, and so forth. When Paris fell in June 1940, Catalan francoists had met a croscutting unquestioned consensus: democracies were the weak regimes of the past; the present belonged to brave, vigorous regimes; the future would bring a new European order freed from the hindrances of the Enlightenment |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|