La didàctica com a laboratori d'investigació per a la millora de l'estructura de l'interior de les ciutats històriques

Autor: Eliza Szczerek, Bartlomiej Hominski, Anna Franta
Jazyk: angličtina
Rok vydání: 2020
Předmět:
Zdroj: UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Popis: Actualmente, la noción de centro histórico de las ciudades ya no se refiere solo a valiosos espacios históricos, ni a los distritos del siglo XIX que los rodean. La noción de centro histórico puede, y de hecho debe, extenderse para abarcar estructuras que surgieron más tarde. Sus características, como p. Ej. concentración y diversidad de funciones, expresividad de la forma urbana, presencia en la conciencia de los vecinos de la ciudad, ubicación favorable, etc., les confieren la significación de los centros locales en relación complementaria con el corazón histórico más valioso de la ciudad. El objetivo de este trabajo es demostrar que es posible aplicar un proceso didáctico adecuadamente diseñado en la enseñanza del diseño y la arquitectura urbanos. Puede servir como una herramienta para probar y verificar hipótesis de investigación planteadas por un académico que es arquitecto, investigador y profesor al mismo tiempo (en adelante, "arquitecto-investigador-profesor"). Esto, a su vez, puede ser beneficioso para aplicar tales hipótesis en la práctica del diseño, ampliar el conocimiento en la disciplina académica de la arquitectura y abrir nuevos campos de estudio. En este caso, el método y la herramienta de investigación es un laboratorio / estudio de diseño en la escuela de arquitectura. Los autores, arquitectos-investigadores-profesores, abordaron temas de investigación en la escala urbana y arquitectónica en su proceso de enseñanza, que fueron de importancia clave para la mejora de la estructura del centro de la ciudad históricamente formada. Las experiencias de los autores presentadas en este trabajo demuestran que un proceso de enseñanza adecuadamente dirigido en urbanismo y arquitectura permite probar y verificar de manera efectiva las hipótesis de investigación planteadas por el arquitecto-investigador-docente, para enriquecer el campo académico de la arquitectura, siempre con el elemento de diseño, que es de vital importancia. Actualment, la noció de centre històric de les ciutats ja no es refereix només a valuosos espais històrics, ni als districtes del segle XIX que els envolten. La noció de centre històric pot, i de fet deu, estendre’s per abastar estructures que van sorgir més tard. Les seves característiques, com p. Ex. Concentració i diversos els miracles, expressivitat de la forma urbana, presència en la consciència dels veïns de la ciutat, ubicació favorable, etc., els confereixen la significació dels centres locals en relació complementària amb el cor històric més valuós de la ciutat. L'objectiu d'aquest treball és demostrar que és possible aplicar un procés didàctic adequadament dissenyat en l'ensenyament del disseny i l'arquitectura urbans. Pot servir com una eina per provar i verificar hipòtesis d'investigació plantejades per un acadèmic que és arquitecte, investigador i professor a el mateix temps (en endavant, "arquitecte-investigador-professor"). Això, al seu torn, pot ser beneficiós per aplicar aquestes hipòtesis en la pràctica del disseny, ampliar el coneixement en la disciplina acadèmica de l'arquitectura i obrir nous camps d'estudi. En aquest cas, el mètode i l'eina d'investigació és un laboratori/estudi de disseny a l'escola d'arquitectura. Els autors, arquitectes-investigadors-professors, van abordar temes d'investigació en l'escala urbana i arquitectònica en el seu procés d'ensenyament, que van ser d'importància clau per a la millora de l'estructura de centre de la ciutat històricament formada. Les experiències dels autors presentades en aquest treball demostren que un procés d'ensenyament adequadament dirigit en urbanisme i arquitectura permet provar i verificar de manera efectiva les hipòtesis d'investigació plantejades per l'arquitecte-investigador-docent, per enriquir el camp acadèmic de l'arquitectura, sempre amb l'element de disseny, que és de vital importància. Nowadays the notion of the historical centre of cities no longer refers only to valuable historical areas, nor to 19th-century districts surrounding them. The notion of a historical centre can, and in fact should, be extended to cover structures that came into being later. Their features, such as e.g. concentration and diversity of functions, expressiveness of the urban form, presence in the awareness of city residents, favourable location, etc., provide them with the significance of local centres in a complementary relationship with the most valuable historical heart of the city. The goal of this paper is to demonstrate that it is possible to apply a properly designed didactic process in the teaching of urban design and architecture. It can serve as a tool for testing and verifying research hypotheses posed by an academic who is an architect, a researcher, and a teacher at the same time (hereinafter referred to as ‘architect-researcher-teacher’). This in turn can be beneficial for applying such hypotheses in the designing practice, broadening the knowledge in the academic discipline of architecture, and opening up new fields of study. In this case, the research method and tool is a lab/design studio at the school of architecture. The authors – architects-researchers-teachers themselves - took up research issues in the urban and architectural scale in their teaching process, which were of key importance for the improvement of historically formed inner-city structure. The authors’ experiences presented in this paper prove that a properly directed teaching process in urban planning and architecture allows effectively testing and verifying research hypotheses posed by the architect-researcher-teacher, to enrich the academic field of architecture, always with the element of designing, which is of key importance.
Databáze: OpenAIRE