Empresas disruptivas y contenciosas: megaproyectos en Bilbao, Estambul y Hong Kong

Autor:	Gerardo del Cerro Santamaría
Rok vydání:	2019
Předmět:	Megaprojectes disruptius Urbanisme Urbanisme [Àrees temàtiques de la UPC] Estanbul Bilbao Megaprojectes contenciosos Disruptive megaprojects Megaproyectos disruptivos Hong Kong Istanbul Contentious megaprojects City planning Megaproyectos contenciosos
Zdroj:	UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
DOI:	10.5821/ctv.8503
Popis:	Para aumentar su visibilidad global, muchas ciudades han emprendido en las últimas dos décadas estrategias de revitalización y re-desarrollo que en muchos casos incluyen la construcción de megaproyectos emblemáticos, a menudo edificios icónicos desde el punto de vista arquitectónico. La expectativa era que tales edificios y estructuras icónicas internacionalizarían la ciudad, la pondrían "en el mapa", atraerían inversiones globales, visitantes y turistas, y contribuirían así a resolver el problema perenne de mejorar el bienestar y la prosperidad de los urbanitas. La ciudad de Bilbao, España, es un ejemplo legendario (uno que tiene más éxito que otros) de este enfoque en el desarrollo urbano a través de la construcción de una arquitectura espectacular en tiempos de globalización.Este documento analiza aspectos polémicos en la planificación y desarrollo de megaproyectos en tres ciudades de todo el mundo: Bilbao, Estambul y Hong Kong. Nuestro propósito es exponer la variedad de controversias, dificultades, obstáculos, impactos negativos y oposición cívica asociados a la construcción de proyectos urbanos en las tres ciudades. Mostraremos que la naturaleza y la configuración de los proyectos se deben al contexto socioeconómico, de desarrollo, institucional y geográfico donde emergen. Sin embargo, también veremos que los megaproyectos urbanos, independientemente del contexto, constituyen empresas disruptivas y contenciosas y tienen un potencial intrínseco (a menudo realizado) para provocar controversias y críticas sustanciales que cuestionan fundamentalmente los parámetros de los proyectos tal como los previeron y presentaron sus promotores públicamente. Como resultado, es posible resaltar, como se hará en la conclusión de este documento, algunas sugerencias para futuras investigaciones y prácticas de políticas destinadas a la sostenibilidad urbana que se puedan aplicar a la planificación, diseño, gestión, implementación y desarrollo de megaproyectos en todo el mundo. La lista de impactos negativos de los megaproyectos es larga: excesos de costos, impactos ambientales negativos, riesgos de gentrificación, inconvenientes de la ingeniería cultural de arriba hacia abajo, negligencia de las identidades culturales locales, un éxito económico incierto, desplazamientos de población, el deterioro de las estructuras visuales y estructurales de las ciudades. singularidad, aumento de la congestión y sobrepoblación, estancamiento político, amenazas para los ecosistemas, riesgos ambientales de muchos tipos, etc.En este documento, afirmamos específicamente que los megaproyectos son empresas disruptivas y contenciosas. Son empresas disruptivas, ya que modifican sustancialmente la apariencia física de las ciudades y su tejido urbano, a menudo desencadenando desequilibrios socioeconómicos y realineamientos en los arreglos de poder urbano en máquinas de crecimiento y la sociedad civil. Los megaproyectos también requieren inversiones financieras sustanciales que, en la práctica, pueden agotar los presupuestos locales y alterar sustancialmente las prioridades de los gobiernos locales. Los megaproyectos también son empresas contenciosas debido a la compleja composición de partes interesadas con intereses en conflicto en su planificación, construcción, gestión y gobernanza. Esto a menudo da lugar a obstáculos importantes para la implementación de megaproyectos, la tergiversación estratégica de costos y beneficios, el sesgo de optimismo entre los planificadores y promotores sobre los impactos de megaproyectos y, como resultado, una percepción generalizada entre los urbanitas de que estas estructuras son negativas para sus ciudades.En vista de todos estos inconvenientes, parece razonable pensar que existen mejores oportunidades de inversión para las ciudades, pero a menudo estas oportunidades no tienen prioridad dado el discurso urbano neoliberal hegemónico que se enfoca en el crecimiento, la visibilidad internacional y la competencia en el ámbito global. Con base en la evidencia en los tres casos (Bilbao, Estambul, Hong Kong), destacamos algunas de las claves para garantizar que los líderes urbanos (y los propios urbanitas como creadores y recreadores de los lugares donde habitan) dejen de priorizar los modelos de desarrollo neoliberal basados en megaproyectos y trabajo para organizar ecosistemas urbanos sostenibles desde una perspectiva ecológica, ambiental y socioeconómica. Per augmentar la seva visibilitat global, moltes ciutats han emprès en les últimes dues dècades estratègies de revitalització i re-desenvolupament que en molts casos inclouen la construcció de megaprojectes emblemàtics, sovint edificis icònics des del punt de vista arquitectònic. L'expectativa era que tals edificis i estructures icòniques internacionalizarían la ciutat, la posarien "al mapa", atraurien inversions globals, visitants i turistes, i contribuirien així a resoldre el problema perenne de millorar el benestar i la prosperitat dels urbanites. La ciutat de Bilbao, Espanya, és un exemple llegendari (un que té més èxit que d'altres) d'aquest enfocament en el desenvolupament urbà a través de la construcció d'una arquitectura espectacular en temps de globalització.Aquest document analitza aspectes polèmics en la planificació i desenvolupament de megaprojectes en tres ciutats de tot el món: Bilbao, Istanbul i Hong Kong. El nostre propòsit és exposar la varietat de controvèrsies, dificultats, obstacles, impactes negatius i oposició cívica associats a la construcció de projectes urbans en les tres ciutats. Mostrarem que la naturalesa i la configuració dels projectes es deuen al context socioeconòmic, de desenvolupament, institucional i geogràfic on emergeixen. No obstant això, també veurem que els megaprojectes urbans, sense importar el context, constitueixen empreses disruptives i contencioses i tenen un potencial intrínsec (sovint realitzat) per provocar controvèrsies i crítiques substancials que qüestionen fonamentalment els paràmetres dels projectes tal com els van preveure i presentar les seves promotors públicament. Com a resultat, és possible ressaltar, com es farà a la conclusió d'aquest document, alguns suggeriments per a futures investigacions i pràctiques de polítiques destinades a la sostenibilitat urbana que es puguin aplicar a la planificació, disseny, gestió, implementació i desenvolupament de megaprojectes en tot el món. La llista d'impactes negatius dels megaprojectes és llarga: excessos de costos, impactes ambientals negatius, riscos de gentrificació, inconvenients de l'enginyeria cultural de dalt a baix, negligència de les identitats culturals locals, un èxit econòmic incert, desplaçaments de població, el deteriorament de les estructures visuals i estructurals de les ciutats. singularitat, augment de la congestió i superpoblació, estancament polític, amenaces per als ecosistemes, riscos ambientals de molts tipus, etc.En aquest document, afirmem específicament que els megaprojectes són empreses disruptives i contencioses. Són empreses disruptives, ja que modifiquen substancialment l'aparença física de les ciutats i el seu teixit urbà, sovint desencadenant desequilibris socioeconòmics i realineaments en els arranjaments de poder urbà en màquines de creixement i la societat civil. Els megaprojectes també requereixen inversions financeres substancials que, a la pràctica, poden esgotar els pressupostos locals i alterar substancialment les prioritats dels governs locals. Els megaprojectes també són empreses contencioses causa de la complexa composició de parts interessades amb interessos en conflicte en la seva planificació, construcció, gestió i governança. Això sovint dóna lloc a obstacles importants per a la implementació de megaprojectes, la tergiversació estratègica de costos i beneficis, el biaix d'optimisme entre els planificadors i promotors sobre els impactes de megaprojectes i, com a resultat, una percepció generalitzada entre els urbanites que aquestes estructures són negatives per les seves ciutats.En vista de tots aquests inconvenients, sembla raonable pensar que hi ha millors oportunitats d'inversió per a les ciutats, però sovint aquestes oportunitats no tenen prioritat donat el discurs urbà neoliberal hegemònic que s'enfoca en el creixement, la visibilitat internacional i la competència en l'àmbit global. Amb base en l'evidència en els tres casos (Bilbao, Istanbul, Hong Kong), destaquem algunes de les claus per garantir que els líders urbans (i els propis urbanites com a creadors i recreadors dels llocs on habiten) deixin de prioritzar els models de desenvolupament neoliberal basats en megaprojectes i treball per organitzar ecosistemes urbans sostenibles des d'una perspectiva ecològica, ambiental i socioeconòmica. In order to increase their global visibility, many cities have undertaken in the past two decades’ strategies of revitalization and re-development that in many cases include the construction of emblematic megaprojects, often iconic buildings from an architectural point of view. The expectation was that such iconic buildings and structures would internationalize the city, put it "on the map", attract global investments, visitors and tourists, and thus contribute to solve the perennial problem of improving the welfare and prosperity of urbanites. The city of Bilbao, Spain, is a legendary example (one that is more successful than others) of this focus on urban development via construction of spectacular architecture in times of globalization.This paper discusses contentious aspects in the planning and development of megaprojects in three cities around the world: Bilbao, Istanbul and Hong Kong. Our purpose is to lay out the variety of controversies, difficulties, obstacles, negative impacts and civic opposition associated to the construction of urban projects in the three cities. We will show that the nature and the shaping of projects owes to the socio-economic, developmental, institutional and geographic context where they emerge. However, we will also see that urban megaprojects, regardless of context, constitute disruptive and contentious enterprises and have an intrinsic potential (often realized) to elicit substantial controversy and criticism that fundamentally questions the parameters of the projects as envisioned and publicly presented by their promoters. As a result, it is possible to highlight – as will be done in the conclusion to this paper -- some suggestions for future research and policy practice aiming at urban sustainability that can be applied to the planning, design, management, implementation and development of megaprojects worldwide. The list of negative impacts of megaprojects is long: cost overruns, negative environmental impacts, gentrification risks, drawbacks of top-down cultural engineering, neglect of local cultural identities, an uncertain economic success, population displacements, the spoiling of cities´ visual and structural uniqueness, rise of congestion and overpopulation, political gridlock, threats for ecosystems, environmental risks of many kinds, etc.In this paper, we specifically claim that megaprojects are disruptive and contentious enterprises. They are disruptive enterprises in that they substantially modify the physical appearance of cities and their urban fabric, often triggering socio-economic imbalances and realignments in urban power arrangements in growth machines and civil society. Megaprojects also require substantial financial investments which, in practice, may drain out local budgets and substantially alter the priorities of local governments. Megaprojects are also contentious enterprises because of the complex make up of stakeholders with conflicting interests in their planning, construction, management and governance. This often results in major obstacles for megaproject implementation, the strategic misrepresentation of costs and benefits, optimism bias among planners and promoters about megaproject impacts and, as a result, a widespread perception among urbanites that these structures are negative for their cities.In view of all of these drawbacks, it seems reasonable to think that better investment opportunities exist for cities, but very often these opportunities are not priorized given the hegemonic neoliberal urban discourse that focus on growth, international visibility and competition in the global arena. Based on the evidence in the three cases (Bilbao, Istanbul, Hong Kong) we highlight some of the keys to ensure that urban leaders (and urbanites themselves as creators and re-creators of the places they inhabit) cease to prioritize neoliberal development models based on megaprojects and work to organize sustainable urban ecosystems from an ecological, environmental and socio-economic perspective.
Databáze:	OpenAIRE
Externí odkaz:	https://explore.openaire.eu/search/publication?articleId=doi_dedup___::b754d97243d75eb5ae1972c0284bd34e https://doi.org/10.5821/ctv.8503 Zobrazit plný text záznamu