Scrambling and Information Focus in Old and Contemporary Portuguese
| Autor: | Ana Maria Martins |
|---|---|
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Rok vydání: | 2011 |
| Předmět: |
Linguistics and Language
Object (grammar) P1-1091 European Language and Linguistics Scrambling Old Portuguese European Portuguese Political science Stress (linguistics) Estructura informacional Portuguès antic Philology. Linguistics Object scrambling information structure Information structure Word order Portuguese word order language.human_language Linguistics Focus (linguistics) Old English Escràmbling d'objecte Portuguès europeu language Ordre de mots Sentence |
| Zdroj: | Catalan Journal of Linguistics, Vol 10 (2011) Dipòsit Digital de Documents de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona Catalan Journal of Linguistics; 2011: Núm.: 10 Generative diachronic syntax : word order and information structure; p. 133-158 CIÊNCIAVITAE Scopus-Elsevier |
| ISSN: | 2014-9719 1695-6885 |
| Popis: | Aquest article proposa que l’escràmbling d’objecte, tant en portuguès antic com contemporani, és una estratègia per a crear configuracions apropiades de focus informatiu. En essència, fa que el constituent de més a la dreta, que altrament portaria l’accent nuclear oracional neutre, se n’escapi. En estructures de focus informatiu restringit, això equival a desfocalitzar el constituent escramblejat. En oracions amb focus informatiu ample, el constituent escramblejat perd prominència prosòdica ica. Així, el desplaçament a l’esquerra del constituent escramblejat o bé permet que un altre constituent adquireixi prominència discursiva/informativa o bé crea una estructura plana en aquest sentit. El valor informatiu de l’estratègia de l’escràmbling és constant al llarg de la història del portuguès. Però mentre el portuguès antic permetia tant l’escràmbling curt (és a dir, l’adjunció al SV) com l’escràmbling mitjà (és a dir, l’elevació a un Spec, ST múltiple), només l’escràmbling curt és gramaticalment possible en portuguès europeu contemporani. Per tant, l’escràmbling del portuguès antic podia derivar oracions SOV, mentre que en portuguès europeu contemporani l’escràmbling manté l’objecte en posició postverbal. La idea que l’escràmbling pot induir la pèrdua o la disminució de la prominència discursiva/informativa en la mesura que treu constituents de la posició final de frase a la qual aquesta prominència s’assigna rep suport en indicis interlingüístics (Taylor & Pintzuk 2010 per a l’anglès antic, Pinkster 1990 i Devine & Stephens 2006 per al llatí). This paper proposes that object scrambling both in Old and Contemporary Portuguese is a strategy to create appropriate information focus configurations. Essentially, it makes the rightmost constituent that would otherwise bear the neutral sentence nuclear stress escape it. In narrow information focus structures this amounts to defocusing of the scrambled constituent. In broad information focus sentences the scrambled constituent is prosodically and pragmatically demoted with respect to salience. Thus, leftward displacement of the scrambled constituent either allows another constituent to acquire discourse/informational prominence or creates a ‘flat’ structure in that respect. The informational import of the scrambling strategy is constant throughout the history of Portuguese. But while Old Portuguese allowed both short scrambling (i. e. adjunction to VP) and middle scrambling (i. e. raising to multiple Spec,TP), only short scrambling is a grammatical option in Contemporary European Portuguese. Hence, Old Portuguese scrambling could derive SOV sentences whereas Contemporary European Portuguese scrambling maintains the object in postverbal position. The view that scrambling may induce loss or downgrading of discourse/ informational prominence as it removes constituents from the clause-final position to which such prominence is assigned is supported by cross-linguistic evidence (Taylor & Pintzuk 2010 for Old English, Pinkster 1990 and Devine & Stephens 2006 for Latin). |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|