Els ordes religiosos i la crisi en el nomenament de bisbes a Castella sota Felip IV (1621-1665)
| Autor: | Helen E. Rawlings |
|---|---|
| Rok vydání: | 2021 |
| Předmět: | |
| Zdroj: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname Dipòsit Digital de Documents de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona Recercat: Dipósit de la Recerca de Catalunya Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) Manuscrits: revista d'història moderna; Núm. 30 (2012): Catalunya en una època d'entreguerres (1640-1714); p. 125-137 |
| Popis: | La Iglesia española del siglo XVII destacó, sobre la de otros países católicos de la Europa occidental, por el alto porcentaje de miembros de las órdenes religiosas —especialmente dominicos— nombrados obispos. Su autoridad como predicadores y teólogos, en la tradición postridentina, les hacía candidatos eminentemente aptos para el cargo, pero tenían poca experiencia en asuntos de gobierno —requisito fundamental para un episcopado que trabajaba en estrecha alianza con el Estado. Las presiones, tanto políticas como fiscales, a las cuales fue sujeta esta alianza en tiempos de Felipe IV provocaron una crisis sin precedentes en la provisión de candidatos a obispados en Castilla, lo cual favoreció el ascenso de las órdenes religiosas en la carrera episcopal. The seventeenth-century Spanish Church stood out among other Catholic countries of western Europe on account of the high percentage of members of the religious orders —especially Dominicans— recruited as bishops. While their authority as preachers and theologians, schooled in the post-Tridentine tradition, made them eminently suitable candidates for office, they had little of the secular experience regarded as a fundamental requirement of an episcopate that worked in close alliance with the state. The political and fiscal pressures placed on this alliance under Philip IV prompted an unprecedented crisis in the preferment of candidates to Castilian bishoprics, which resulted in the rise of the religious orders in the career of bishop. L’Església espanyola del segle XVII va destacar, per sobre de la d’altres països catòlics de l’Europa occidental, per l’alt percentatge de membres dels ordes religiosos —especialment dominics— nomenats bisbes. Tot i que la seva autoritat com a predicadors i teòlegs, en la tradició posttridentina, els feia candidats eminentment aptes per al càrrec, tenien poca experiència en assumptes de govern —requisit fonamental per a un episcopat que treballava en estreta aliança amb l’Estat. Les pressions, tant polítiques com fiscals, a les quals es va veure sotmesa aquesta aliança en temps de Felip IV van provocar una crisi sense precedents en la provisió de candidats a bisbats a Castella, la qual cosa va afavorir l’ascens dels ordes religiosos en la carrera episcopal. |
| Databáze: | OpenAIRE |
| Externí odkaz: |
|