Qualitat de vida i desigualtat d’accés a l’espai públic a Bogotà

Autor: José Mario Mayorga Henao, Diva Marcela García García
Jazyk: Spanish; Castilian
Rok vydání: 2019
Předmět:
Quality of life
Espacio público
Calidad de vida
Geography
Planning and Development

qualitat de vida
lcsh:G1-922
espai públic
accessibilité
espace public
qualité de vie
indicateurs statistiques
ségrégation urbaine
Accesibilidad
Espace public
Statistics indicators
Public space
Accessibilité
Ségrégation urbaine
indicadors estadístics
Segregació urbana
Earth-Surface Processes
Urban segregation
Accessibilitat
accessibilitat
segregació urbana
Qualité de vie
accesibilidad
espacio público
calidad de vida
indicadores estadísticos
segregación urbana
Indicadors estadístics
Accessibility
accessibility
public space
quality of life
statistics indicators
urban segregation
Indicateurs statistiques
Qualitat de vida
Segregación urbana
Indicadores estadísticos
lcsh:Geography (General)
Espai públic
Zdroj: Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 65, Núm. 1 (2019): Miscel·lani; p. 69-92
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
Documents d'Anàlisi Geogràfica, Vol 65, Iss 1, Pp 69-92 (2018)
ISSN: 0212-1573
Popis: Inequity in public space distribution has important repercussions on integration opportunities for different social groups coexisting within the territory. Based on this idea, this paper aims to explore the relationship between population territorial distribution according to socioeconomic status and public space accessibility in Bogota, Colombia. To this end, a quality of life indicator was constructed at micro-level scale. In regards to the public space indicator, a matrix between origins and destinations was generated, which produced the amount of square meters of public space a person would access by a short walk from their dwelling. To relate both variables, a geographically weighted regression was performed. A strong relationship was found between the highest levels of quality of life and greater accessibility to public space. This finding reveals the existence of structural conditions which foment social segregation.
L’inégalité dans la répartition des espaces publics a un impact sur les possibilités d’intégration des groupes sociaux sur le territoire. À partir de cette idée, l’article explore la relation entre la répartition spatiale de la population selon le statut socio-économique et l’accès à l’espace public à Bogotá. À cette fin, on a élaboré un indicateur de la qualité de vie à l’échelle micro ainsi qu’un indicateur d’accessibilité de l’espace public qui se traduit par la quantité de mètres carrés à laquelle aurait accès une personne depuis son domicile pour un court trajet à pied. Une régression pondérée géographiquement entre ces deux indicateurs a été réalisée, permettant de mettre en évidence une forte relation entre le niveau de vie élevé et une plus grande accessibilité à l’espace public, ce qui montre les conditions structurelles de la ségrégation sociale.
La manca d’equitat en la distribució dels espais públics repercuteix de manera important en les possibilitats que tenen d’integrar-s’hi els diferents grups socials que hi coexisteixen. A partir d’aquesta idea, l’article pretén explorar les relacions que hi ha entre la distribució territorial de la població segons el seu estatus socioeconòmic i l’accessibilitat al seu entorn. Per això abans es va crear un indicador de qualitat de vida a escala micro i un indicador d’accessibilitat d’espai públic que va generar com a resultat la quantitat de metres quadrats als quals podia accedir una persona des del seu habitatge en un recorregut curt a peu. Per relacionar aquestes dues variables es va realitzar una regressió geogràficament ponderada. Com a resultat es va obtenir una forta relació entre els alts nivells de qualitat de vida i una accessibilitat més gran a l’espai públic, la qual cosa va manifestar condicions estructurals de segregació social.
La inequidad en la distribución de los espacios públicos tiene repercusiones sobre las posibilidades de integración de los grupos sociales coexistentes en el territorio. A partir de esta idea, el artículo explora la relación entre la distribución territorial de la población según su estatus socioeconómico y la accesibilidad al espacio público en Bogotá. Para ello, anteriormente se construyó un indicador de calidad de vida en la escala micro y un indicador de accesibilidad de espacio público que produjo como resultado la cantidad de metros cuadrados a los que accedería una persona desde su vivienda en un recorrido peatonal corto. Se realizó una regresión geográficamente ponderada entre los dos indicadores y se obtuvo como resultado una fuerte relación entre las altas condiciones de vida y la mayor accesibilidad al espacio público, lo cual puso de manifiesto condiciones estructurales de segregación social.
Databáze: OpenAIRE